_
_
_
_
_

Matemàtiques entre hortalisses

Un corrent educatiu que barreja ecologia, sostenibilitat i escola s’estén pels col·legis valencians

Los alumnos del colegio público Cervantes aprenden en el huerto.Vídeo: JOSÉ JORDAN / REDACCIÓN: XELO GIMENO

Un corrent educatiu que barreja ecologia, sostenibilitat i escola s’estén, a poc a poc, pels col·legis valencians. L’hort del centre Cervantes d’Alboraia n’es un exemple El col·legi de L’Horta Nord té 371 alumnes de 19 nacionalitats “Permet educar en salut. Un grup de xiquets de quatre anys va comptant en veu alta mentre fan servir peus i mans per a amidar el cavalló que tenen davant. Altre, de sisé de primària, té una cinta mètrica i ha de resoldre quina és l’àrea del camp aplicant una fórmula matemàtica. Les dues classes es troben a l’hort del centre públic Cervantes d’Alboraia i d’aquesta manera comencen un dia d’escola.

Más información
Sin titulo
Vicent Marzà: “El decreto de plurilingüismo es ambicioso y realista”
La pequeña revolución de las aulas valencianas de dos años

El col·legi, ubicat al cor de la comarca de L’Horta Nord, té 371 alumnes de 19 nacionalitats. L’hort es posà en marxa fa dos anys en un terreny adjacent al centre que va cedir l’Ajuntament d’Alboraia. Ami Ferri, biòloga i membre de l’AMPA i Lourdes Martí, directora en funcions del col·legi Cervantes, són les encarregades de coordinar pares, mares i personal docent. Aquesta comissió mixta proposa activitats, les passa a l’aula i s’encarrega del manteniment de cultiu quan els xiquets no estan.

Tots els alumnes del col·legi, d’entre tres i 12 anys, passen per l’hort i fan tasques de manteniment dues vegades per setmana. Tots tenen contacte amb la terra i les plantes, fent germinar les llavors, birbant, preparant la fermentadora de compost o replegant la collita. A l’escola hi ha xiquets procedents de famílies vinculades al conreu del camp que tenen coneixements previs de l’horta, però n’hi ha d’altres que no han tingut cap contacte o no saben d’on venen les fruites i verdures que compren al supermercat. “L’hort és un laboratori viu, una eina per treballar qualsevol matèria de manera transversal alhora que els connecta a l’entorn”, explica Lourdes Martí. Matemàtiques, plàstica, llengua i literatura, naturals i socials, s’adapten per tal d’aprofitar l’espai de conreu de l’escola.

L’altre objectiu del projecte és transmetre el respecte per la terra i per la professió de llaurador i conceptes com sostenibilitat, ecologia o producte de proximitat. “L’alumne és el protagonista”, es treballa l’autoestima, l’autoconcepte i la diversitat funcional. Per treballar aquests aspectes es tria un conte que es comparteix a l’hort i després es fa una activitat al voltant, explica Ami Ferri. El treball a l’hort mostra als xiquets en quin moment s’ha de recollir la verdura, la maduresa dels productes, quan tenen més quantitat de sabor i vitamines. “Permet educar en salut i alimentació saludable”, afegeix Lourdes Martí. El col·legi aplica la filosofia de l’ecologia i la sostenibilitat al menjador. L’empresa que el gestiona té el compromís de treballar amb productes de cultiu ecològic i de productors locals.

Recuperació del bosc mediterrani

El projecte d’hort escolar del Col·legi d’Educació Infantil y Primària Cervantes d’Alboraia ha rebut el suport de la Conselleria d’Educació com a projecte innovador. També ha sigut seleccionat per la multinacional sueca IKEA dins del seu programa d’implementació d’horts urbans a València. Aquest reconeixement s’ha materialitzat en la donació d’una aula de natura que tècnics de la companyia de mobles han instal·lat al costat de l’hort. Aquest col·legi està integrat en la xarxa d'escoles per l’horta que aposten per la sostenibilitat, l’ecologia i la difusió entre els alumnes de l’indret particular que els envolta. La pròxima actuació en aquest espai verd implica reconstruir un “trosset de bosc mediterrani” amb un forn morú i una bassa d’aigua amb gripaus i granotes.

Lo que más afecta es lo que sucede más cerca. Para no perderte nada, suscríbete.
Suscríbete

Organismes i associacions com SEO Birdlife, Agró, Unió de Llauradors i Ramaders o el grup de teatre Rodamons han passat per l’hort i han compartit experiències. Vicent Adell, de Rodamons va dur les primeres llavors que nodreixen la terra per a cultiu Un dels pares membre de l’AMPA, Josep Enric Peris, és enginyer de forest i els ha dissenyat el projecte. D’altra banda, l’escultor i ceramista local Enric Mestre ha autoritzat que els alumnes usen la seua obra com a inspiració per decorar el mur que separa l’escola i l’hort amb els colors canviants de l’entorn. Els llauradors del municipi, ademés de contar històries, duen ferramentes antigues que es feien servir al camp, com ara la taula de fusta d’amidar a pams, el garbell o la romana. de manera natural, favó i pesolina. “Eren l’adob natural que utilitzava la gent de l’horta de manera intuïtiva abans que aparegueren els fertilitzants químics”, assenyala Vicent. Els tècnics d’Agró els han contat com fer servir la palla de l’arròs per a protegir els cultius. Mario Giménez, delegat de l’ONG SEO Birdlife, els ha ensenyat a construir nius de pardalets i els ha explicat quines aus són beneficioses per a la collita.

Un dels coneixements que més valoren els alumnes és el que comparteixen amb els iaios llauradors. “No es fan xarrades, es fa rogle”, remarca Ami Ferri, que insisteix en la idea que no hi haja límit ni tanques enfront de la curiositat dels xiquets. “Pregunten i comparteixen coneixements amb la gent major de l’horta”. Daniel i Belén, alumnes d’onze anys, expliquen com alguns llauradors del poble els conten de quina manera es treballa la terra. O, com assenyala Daniel, “et sorprens en veure com prosperen les maduixes”. Per a Marcos, del mateix curs, el més curiós és la varietat de plantes que creixen, fins i tot, les aromàtiques. Mireia, Ferran i Aitana, de 4 anys, no havien vist mai que hi havia dins d’una fava i es meravellen quan l’obrin i troben la llavor perquè han aprés que “es pot menjar i plantar”. D’aquesta manera els alumnes també saben ara d’on ve el cacau. I que hi ha un ofici vinculat al cultiu que ha desaparegut, el del tirador al racó, encarregat de garbellar el cacau per a vendre.

José Jordan

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Archivado En

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_