_
_
_
_
_

“Ens estem acostumant a la mala qualitat de les coses”

“Ara torno a desfilar a la capital catalana perquè considero que és el moment”

Ana Pantaleoni
Sita Murt al seu taller de Igualada
Sita Murt al seu taller de IgualadaSUSANA SÁEZ

Ella és més petita, però se sent més forta. Sobre les seves espatlles, un ERO temporal, un concurs de creditors en fase de conveni, el tancament de botigues... i al final d’aquest túnel, llum i un pla de viabilitat que tothom creua els dits perquè funcioni. La dissenyadora Sita Murt (Igualada, 1946) diu que s’ha fet petita per força i que ara sent que controla més la seva col·lecció, però també la seva empresa. La reina del punt ha vestit, entre d’altres, actrius i models com Maria Valverde, Eugenia Silva i Leticia Dolera. Després d’un creixement espectacular a través de l’expansió internacional i un total de 21 botigues, els últims temps han estat durs. El juny passat la companyia va presentar concurs voluntari de creditors a causa de les pèrdues acumulades per la caiguda de les vendes a Espanya per la crisi. Al 2013 van tancar vuit botigues.

Però la màquina de cosir no s’atura. L’empresa tèxtil, amb seu a Igualada i una plantilla de 70 treballadors, torna a desfilar a Barcelona després de passar al 2013 per Cibeles: ho farà dimarts que ve a la passarel·la 080 Barcelona Fashion, que fins divendres tindrà lloc al Mercat del Born. La modista promet que presentarà una col·lecció per a dona de punt hivernal “molt especial i molt currada” que no deixarà indiferent a ningú.

Pregunta. Per què es va traslladar a Cibeles?

“Encara som bons,

Resposta. Va ser una decisió d’empresa. Desfilem des de 1989 i hem anat canviant entre Madrid i Barcelona. I ara torno a la capital catalana perquè considero que és el moment.

P. Per què?

R. Crec que ara ho estan fent bé. Sóc una enamorada dels espais de Barcelona i aquest cop es farà al Mercat del Born. El lloc és privilegiat. A Madrid ha funcionat molt bé la passarel·la, n’estic encantada, però crec que és el moment de tornar a casa.

P. És per un tema de país?

R. Per res. Jo no barrejo les coses. Jo sóc una fan del Born, però aquesta passarel·la no està relacionada amb el Tricentenari.

P. ¿No costa d’entendre que una passarel·la com el 080 pugui compaginar marques grans com Mango o Desigual amb d’altres més petites, i també, com passa en aquesta edició, amb la presentació d’un cotxe?

R. A mi em passa el mateix. Hi ha coses que costen d’entendre, però la gent diu que ens hem d’acostumar a les noves circumstàncies. Potser això farà que les coses funcionin millor. Ara penso que ajuntar grans marques amb dissenyadors s’està convertint en alguna cosa original i diferent. A més, el 080 cada dia té més projecció.

P. En quina situació es troba ara Sita Murt?

R. Hem fet concurs i hem passat una temporada molt difícil, molt complicada, però de vegades, com es diu en castellà, no hay mal que por bien no venga. Potser aquesta crisi ha aconseguit que nosaltres tornem a ser una empresa més petita, i hem tancat botigues. Vam créixer molt de pressa i ara reduïm la mida. Cada dia gaudim de les petites victòries. La col·lecció que presentem està més controlada, hem recuperat algun client internacional. Ho hem passat molt malament, i si et digués el contrari t’enganyaria.

Quarta generació

Iago Esteve (financer) es concentra davant l'ordinador mentre la seva germana Isabel (disseny) retoca els prototipus per a la desfilada de la setmana que ve. Els altres dos germans, Toni (comercial) i Albert (producció), estan de viatge. Contra tots els tòpics i algunes realitats —les xifres diuen que el 90% de les empreses no arriba a la tercera generació—, ells ja són la quarta de Sita Murt.

La mare està encantada. "Ells fan ara molta feina, i jo puc estar molt tranquil·la. Ara els toca a ells. El més important és que siguin bones persones i treballadors". I afegeix: "Ells m'han vist lluitar tant des que va morir el seu pare...".

P. Encara estan en concurs i hi ha un ERO temporal en marxa...

R. Però estem bé i estem animats. Ens en sortirem. Hem sortit a vendre i sembla que el consum s’està animant una mica.

P. On produeix Sita Murt?

R. A Europa i a Catalunya. Crec que els europeus som més creatius. Fem servir teixits i llanes italianes.

P. En queda alguna cosa, del tèxtil català?

R. A Catalunya i sobretot a Igualada, la meva ciutat, tot i la desfeta, hi ha noves oportunitats per als bons fabricants. Crec que la reindustrialització pot ser una tendència perquè encara som bons, millors que altres clústers d’altres zones del món. Tenim domini de la tècnica. No farem produccions de bàsics, pero sí que podem fer virgueries.

P. Com veu una dissenyadora com vostè la uniformització comercial de les grans ciutats?

R. Sempre ho penso. Abans viatjava a París i sabia que en aquell carrer hi havia una botiga que m’agradava molt. Ara hi vaig i hi ha un Zara. Totes les ciutats s’assemblen molt. La gent s’està acostumant a la mala qualitat de les coses. Inditex, H&M, Top Shop són marques que han democratitzat la moda... I la crisi ha empès que aquest sigui el model que ve. Aquí nosaltres mirem molt la qualitat, per exemple dels fils. Hi ha gent que prefereix gastar menys diners en una peça i poder canviar més sovint. Marques com la nostra hem de ser capaços de convèncer la gent que el nostre producte és especial i està molt ben fet. En resum, gaudir d’una peça que t’aporti valors intangibles com ara confiança i diferència.

P. Què li queda pendent per fer en el món de la moda?

R. De moment, tirar endavant. Això és el més important. Ara penso que tot el que ha passat és una recompensa. Hem après que un no pot córrer tant ni créixer d’aquesta manera.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Ana Pantaleoni
Redactora jefa de EL PAÍS en Barcelona y responsable de la edición en catalán del diario. Ha escrito sobre salud, gastronomía, moda y tecnología y trabajó durante una década en el suplemento tecnológico Ciberpaís. Licenciada en Humanidades, máster de EL PAÍS, PDD en la escuela de negocios Iese y profesora de periodismo en la Pompeu Fabra.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_