_
_
_
_
_
OPINIÓ
Opinión
Texto en el que el autor aboga por ideas y saca conclusiones basadas en su interpretación de hechos y datos

Llegir sense imperatius

A veure si ara resulta que cal buscar fórmules noves, integrals i consensuades

Qui pensa (i alguns gosen, fins i tot, verbalitzar-ho) que el PP no ha desenvolupat cap pla de foment de la lectura en els vint-i-molts anys que omnigoverna menteix a la vora de la calúmnia. I n’hi ha proves. Fa uns anys, en una sala del monestir de Sant Miquel dels Reis inusualment plena de gent de les lletres es va produir l’inici del big bang lector que encegà de lletres els valencians.

Amb tot preparat per a l’inici d’unes jornades, la responsable política de la cosa llibresca va entrar a la sala. En passar a la vora d’un grup d’editors autòctons s’aturà un instant i els revelà el seu secret amb un ull tancat en aparent camaraderia. “Ara veureu quina sorpresa!”, els va dir. Els editors es regiraren confusos, sense gosar especular. Temien el pitjor. I en efecte. Els agraïments i les citacions de rigor donaren pas a un anunci certament inesperat: la Generalitat posava en marxa una “ambiciosa” campanya de foment de la lectura. Tot era superlatiu, aleshores; també el llenguatge. Els llums s’apagaren i durant vint segons una audiència perplexa contemplà en primícia un espot publicitari que encara sobreviu al YouTube per als nostàlgics. Un motorista amb un llibre de butxaca a l’ídem donava pas a un volum de receptes entre estris de cuina, que cedia el testimoni a un llibre animat amb quatre rodes per una carretera en una espiral de creativitat superbiosa que desembocava en una veu en off que inquiria: “Tria el teu i llig”. No una, sinó dues ordres imperatives que segurament causaren uns efectes immediats i profunds en la ciutadania tota, perquè no consta cap altra iniciativa de promoció de la lectura que haja superat aquella “ambició”.

Per això, si una vegada ja van dedicar vint segons a dir-nos que triàrem el nostre llibre i llegírem, costa d’entendre per què editors i llibreters, units en la Fundació pel Llibre i la Lectura (FULL), s’han molestat al marge de les institucions durant hores i dies i mesos, i han elaborat un Pla Valencià de Foment del Llibre i la Lectura. Inconcebible! En aquest document pretenen posar les bases d’un projecte quinquennal estudiat i debatut amb les forces polítiques que els vulguen escoltar i els diferents actors del món del llibre. Deuen pensar que el treball i l’acord entre les parts és millor que un anunci sorpresa i, si hem de ser honestos, llegint el Pla sembla que no van coixos d’arguments. Amb les dades que hi aporten comencem a dubtar que aquell anunci fóra tan fulminantment eficient com pensàvem...

A veure si ara resulta que Daniel Pennac tenia raó i el verb llegir, com el verb estimar o el verb somiar, no admet l’imperatiu i cal buscar fórmules noves, integrals i consensuades, per a seduir amb la paraula escrita. Els àmbits d’intervenció d’aquest Pla són múltiples i transversals: des del món educatiu fins als mitjans de comunicació, sense oblidar l’estímul a la creativitat dels autors (com es pot motivar a la lectura si no generem continguts atractius?), donar suport al sector editorial i a la xarxa de llibreries, dotar les biblioteques d’una manera adequada, apostar per la internacionalització... El Pla necessita desenvolupament, però és un punt de partida oportú per a una acció urgent que no suporta una legislatura més d’inacció i imperatius.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_