Selecciona Edición
Entra en EL PAÍS
Conéctate ¿No estás registrado? Crea tu cuenta Suscríbete
Selecciona Edición
Tamaño letra
TRIBUNA

Cal TV3, Catalunya Ràdio i una nova ràdio i televisió valencianes

La nova majoria parlamentària que podria sorgir de les properes eleccions autonòmiques podria satisfer, finalment, una demanda que ja és majoritària socialment

Acció Cultural del País Valencià (ACPV) és una associació cultural amb més de 40 anys d’existència, més de 4.000 socis i implantació territorial a tot el País Valencià. Creada amb l’objectiu de promoure la llengua i la cultura al País Valencià, a l’empara d’ACPV ha nascut el Centre Carles Salvador (per les seues classes han passat milers de valencians), s’organitza el Correllengua i les manifestacions del 25 d’abril, es va crear la xarxa de Casals Jaume I i l’Octubre Centre de Cultura Contemporània a València. L’entitat ofereix, a més, un Servei Jurídic per la defensa dels drets lingüístics, i que cada any organitza centenars d’activitats a tot el País Valencià, des de campanyes a favor de la llengua fins a debats, exposicions, cicles de cinema o teatre…

Amb aquest objectiu de promoció de la llengua, i entre aquestes i moltes altres activitats, Acció Cultural va fer possible l’arribada del senyal de TV3 i Catalunya Ràdio al País Valencià, amb la intenció de facilitar una oferta de mitjans audiovisuals en la nostra llengua, davant el monopoli del castellà en totes les televisions i ràdios. Posteriorment, va impulsar una campanya per demanar que la nova RTVV fóra íntegrament en valencià, amb el suport de la majoria d’ajuntaments valencians.

Durant més de 25 anys, ACPV ha fet possible que els valencians tinguérem a la nostra disposició l’oferta de TV3 i Catalunya Ràdio, amb un esforç tècnic i econòmic important, perquè si va ser costosa la creació de la xarxa de repetidors, igualment ho fou el seu manteniment durant tants anys. Tot això fou possible gràcies a la col·laboració de desenes de milers de persones, que també van defensar, amb manifestacions i tota mena d’actes, el dret a poder triar canal quan el ministre Barrionuevo o els presidents Zaplana i Camps van voler imposar-nos la censura.

Però, finalment, la persecució política i econòmica del Govern Camps, a força de successives multes, i la reforma de la llei de l’audiovisual valencià aprovada el desembre de 2010, va forçar Acció Cultural a tancar les emissions de TV3 al País Valencià el febrer de 2011, ara fa 4 anys. Els intents de la nostra entitat per obrir vies de diàleg amb el Govern valencià no van trobar cap resposta positiva, ni tampoc les converses dels consellers Tresserras i Rambla (per part catalana i valenciana, respectivament) van aconseguir solucionar el problema: el Govern valencià mai no va tenir cap altra voluntat que la de la censura.

El desembre de 2012 el Tribunal Suprem espanyol donava la raó a ACPV, en el sentit que el Govern valencià no era competent en la matèria. Tot i això, Acció Cultural va acordar no reobrir les emissions, davant l’evidència que el Govern espanyol sí que tenia l’autoritat per a imposar noves multes. El temor es va veure confirmat quan el gener de 2014, l’entitat va rebre la comunicació del Govern espanyol d’una nova multa— pagada recentment— per les emissions de Catalunya Ràdio, la comminació al tancament immediat dels repetidors sota l’amenaça fefaent de noves sancions.

És evident que, en aquestes condicions, reobrir seria una temeritat i una insensatesa suïcida. El treball d’ACPV, doncs, s’ha centrat a garantir una majoria social favorable a retornar als valencians el seu dret a poder triar canal, i també a crear un nou servei de ràdio i televisió valencianes públic, de qualitat, plural i íntegrament en la nostra llengua, i a fer visible aquesta majoria social per tal que siga tinguda en compte per la majoria parlamentària que resultarà de les properes eleccions autonòmiques de maig.

Per tal d’aconseguir-ho, Acció Cultural ha impulsat dues iniciatives legislatives populars (ILP) sense precedents, pel seu èxit i dimensió. La primera, anomenada Televisió sense Fronteres, va recollir 651.650 signatures a favor de TV3, superant les expectatives més optimistes. La segona, per un nou servei de ràdio i televisió valencià, n’ha recollides 90.000 en un temps rècord. Malgrat la convicció que tant l’una com l’altra serien rebutjades o pervertides per la majoria absoluta del PP al Parlament espanyol o a les Corts valencianes, han estat el millor instrument per a la conscienciació i la mobilització, en positiu, i per a assolir una majoria social molt ampla a favor de la recuperació de tots els mitjans audiovisuals en la llengua pròpia suprimits pel PP.

Quatre anys després, la nova majoria parlamentària que podria sorgir de les properes eleccions autonòmiques podria satisfer, finalment, una demanda que ja és majoritària socialment al País Valencià: posar en pràctica un acord entre governs autonòmics que legalitze el retorn de TV3 i Catalunya Ràdio, i iniciar el procés per obrir un nou servei de ràdio i televisió públiques valencianes, plurals i de qualitat. Ja només queda aquest pas final.

També firmen l'article la resta de membres de la Junta Directiva d’Acció Cultural del País Valencià: Vicent Martínez Sancho, Carles Solà, Ferran Suay, Tomàs Llopis, Toni Gisbert, Pau Caparrós i Andreu Yudici