_
_
_
_
_

Clàssics al dia

Miniatures del manuscrit de Karlsruhe incloses a Vida de Mestre Ramon.

Miniatures del manuscrit de Karlsruhe incloses a Vida de Mestre Ramon.
Miniatures del manuscrit de Karlsruhe incloses a Vida de Mestre Ramon.

La col·lecció de literatura medieval Els Nostres Clàssics (ENC) constitueix, amb la Bernat Metge de clàssics grecs i llatins, una de les contribucions fonamentals a la normalització cultural de Catalunya sorgides durant els anys vint del segle passat, seguint l’impuls de la Mancomunitat i del Noucentisme. Però el cas de Barcino, la casa editora d’ENC, no s’explica per un mecenatge com el de Francesc Cambó amb la Bernat Metge o el de Rafael Patxot amb l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, sinó per la tenacitat de Josep Maria de Casacuberta (1897-1985), filòleg pròxim a l’Institut d’Estudis Catalans, que amb una aportació del seu pare i dues mil pessetes de dos amics, va engegar ENC el 1924 com a biblioteca de divulgació dels clàssics dels nostres segles d’or. Prop de tres-cents llibres publicats fins a 1936, en diverses col·leccions, alguns amb reedicions i tot, demostren l’encert de la iniciativa de Casacuberta, represa després de la guerra i assumida el 1972 per la Fundació Lluís Carulla.

Amb el pas dels anys, el criteri editorial d’ENC es va anar tornant més exigent i acadèmic, sense renunciar a la inicial vocació popular. Però dels anys noranta ençà s’hi ha imposat un model d’edició crítica necessari però molt elitista. Per sort, des que, ja fa una dècada, Carles Duarte dirigeix Barcino, s’han encetat diverses col·leccions paral·leles que mantenen la no menys necessària funció divulgativa, reforçada, mitjançant l’associació Amics dels Clàssics, per una activa campanya de popularització dels autors editats.

Dues col·leccions exemplifiquen aquesta voluntat de reivindicar la validesa i la continuïtat d’aquesta literatura: Biblioteca Barcino, que edita textos clau amb una introducció i unes notes assequibles, i Tast de Clàssics, que els actualitza amb versions que modernitzen el català medieval. A la primera pertany la recent Vida de mestre Ramon, autobiografia de Ramon Llull (cap a 1232-1316), un escrit força més verídic del que podríem pensar, que retrata breument una vida singular i viatgera, amb dubtes i marrades incloses, l’edició del qual ha estat a cura Anthony Bonner, màxim expert en el savi predicador mallorquí. Bonner presenta, anota i tradueix el text llatí que és la versió conservada més propera a l’època de Llull, i l’acara amb el text català. Una edició rigorosa i alhora entenedora per a un públic ampli, que inclou dotze magnífiques làmines a color amb les miniatures del manuscrit de Karlsruhe, de cap a 1325, que il·lustren els fets narrats en la Vida.

VIDA DE MESTRE RAMON / DISPUTA DE L’ASE

Ramon Llull / Anselm Turmeda

Barcino

112 / 184 pàgines. 18 / 14 euros

Al seu torn, l’última entrega de Tast de Clàssics és la traducció que han fet Albert Mestres i Marta Marfany de la versió més antiga —de fet, una traducció francesa— de la Disputa de l’ase, del franciscà Anselm Turmeda, que va viure aproximadament entre 1352 i 1423. La Disputa, escrita per Turmeda a Tunis cap a 1417, quan ja s’havia convertit a la fe musulmana, és un dels textos medievals més divertits i comprensibles per al lector actual, i ho prova el fet que Amics dels Clàssics n’està promovent lectures dramatitzades i representacions per tot Catalunya. Ple de murrieria, és una paròdia dels debats teològics de l’època protagonitzada pel narrador Turmeda i una cort d’animals, des de lleons fins a puces i lladelles, on porta la veu cantant un ase. Mig faula, mig aplec de narracions, mig recull de sabers medievals, la Disputa és un llibre ben vigent, un clàssic llegidor la recuperació del qual cal saludar.

 

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_