_
_
_
_
_
Opinión
Texto en el que el autor aboga por ideas y saca conclusiones basadas en su interpretación de hechos y datos

Així són les coses... a Benicalap

A molts d’aquests braus veïns, ¿no se’ls passa pel cap que ells mateixos podrien acabar fent cua en la institució caritativa?

Per a ser sincers, no he vist cap d’aquests programes gastronòmics punters en audiències entestats en trobar no ja cuiners en potència sinó directament grans chefs o masterchefs, tal com plataformes com OT o La Voz aspiraven no a buscar bones veus, més bé a vendre-les directament com a tal mitjançant tota una parafernàlia orquestrada cara a la galeria. Així és la TV i, pitjor encara, així són no pocs dels televidents: imbècils en potència necessitats d’aquesta mena de referents del no res que, a l’hora de la veritat, té el seu fidel reflex en els seus comportaments i la direcció del seu vot cada cert temps. El País Valencià, i la seua capital per sobre, per exemple, han esdevingut en els darrers lustres la proveta perfecta d’aquests experiments sociològics que feien creure al pobre i desgraciat que podia arribar a ser algú, al que creia ser-ho que podia fer-se ric i al que estava ben parapetat que “ancha es Castilla” per a escometre tota classe de fraus i corrupteles que han acabat en no pocs delits i la ruïna de tothom.

És curiós que, com dèiem, en aquests temps d’audiències infantilòidement bocabadades amb espectacles de dubtosa qualificació (cal estat bajoca per veure en un concurs gastronòmic quelcom mínimament extraordinari), als que deurien seguir d’altres de semblants dedicats a les begudes alcohòliques més sofisticades, els puros, les infusions i els cafès més exquisits i, ja posats, el plaer sexual a la màxima potència, ningú no pose el crit en el cel i sentit comú en el cervell de tanta gent desbaratada i abduïda com panxacontenta amb escreix.

I és que parlant tangencialment de València i dels seus barris, trac a col·lació l’altre espectacle que s’ha muntat a Benicalap, un antic poble i pedania avui disfressada de ciutat amorfa i vulgar sacsejada brutalment per l’especulació que -ara sí-, després de veure com el nou camp de futbol del VSAD es quedà en el taüt d’un esquelet envoltat d’un cementeri de ciment i concret quan degué de ser un espai d’ús públic tal com el contemplava el PGOU aleshores vigent, o es desmantellà La Fe, vindica amb fúria inusitada que les instal·lacions destinades a la Casa de la Caridad no maduren i puguen malbaratar-se en l’avinguda de l’Equador. Segurament, ara ningú voldrà recordar, la memòria és el primer que es tergiversa o oblida interessadament, el graner de vots que barris de treballadors com aquest ha suposat, eleccions rere eleccions, per al PPCV i les malifetes que erra que erra els seus governs municipals i autonòmics els han anat passant factura fins ara mateix.

Veure en les finestres i balconades dels edificis tota mena de pancartes en impol·luts i retallats llençols em fa pensar si molts d’aquests braus veïns, gent de classe desclassada per la bonança fictícia i el consumisme que tot ho pot, fidels votants de la dreta neoliberal per a més inri, mentre gaudeixen de programes televisius com els adés al·ludits, ¿no se’ls passa pel cap, ni tan sols per uns instants, que ells mateixos –com tants altres, malauradament- podrien acabar fent cua en l’esmentada institució caritativa de perseverar la crisi que ens fa abat tant com el sentit irresponsable del seu vot aterrador?

Així són les coses per aquestes contrades, més que kafkianes berlanguianes. On està el sentit cívic?, on l’ètica?, on el trellat?, on els grans valors que se’ns suposen?, on el sentit de la caritat?, on rau la responsabilitat? Massa dubtes sense resposta, massa soroll per a tan poques nous, no creuen? I amb vímets com aquests, posem per cas, ¿canviarem de soca-rel aquest model viciat de societat? Molt em tem que gens ni miqueta per molt que canvien les opcions polítiques i les persones que ens puguen governar en un futur pròxim.

Lo que más afecta es lo que sucede más cerca. Para no perderte nada, suscríbete.
Suscríbete

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Archivado En

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_