Vida Festival: música i comfort

Es tracta d’un festival nou, però arrenca amb l’experiència d’un altre ja desaparegut. Parlem del Vida Festival, un nou nom per afegir a la llista de festivals d’estiu, que en aquest cas apareix com a germà gran del desaparegut Faraday, un festival volgudament petit que va apostar per la comoditat dels espectadors. Dani Poveda és el responsable del Vida i ja havia treballat com a tal al Faraday, i en poques paraules explica quina és la intenció del nounat: “Ens volem especialitzar en la exigència del públic, un públic que es va estrenar anant al FIB de Benicàssim fa uns anys i que després va anar al Primavera. És un públic potencialment interessant i molt interessat en la música, i creiem que ha de gaudir-ne de la millor manera possible”. En altres paraules, el Vida és un festival d’entorn situat als terrenys d’una finca modernista de Vilanova i la Geltrú on és tan important com la música la forma en què aquesta és consumida: “Quan vam tancar els artistes, ja ho fèiem sabent a quina hora i escenari actuarien, a fi i efecte d’ajustar la seva proposta a un entorn i un horari”, diu Poveda abans d’afirmar el que resulta evident: “Volem que el públic no faci cues, que trobi prou lavabos, prou barres, bona qualitat de so i bona producció d’escenaris, que no hagi d’escollir entre molts grups que se superposen al cartell, que trobi uns espais ben condicionats, etc.”

La pregunta esdevé immediata: es tracta doncs d’una oferta que considera que el públic ja es fa gran i no vol estar incòmode com quan era jove? “En absolut, ens adrecem de la mateixa manera a gent més jove per mostrar com un festival pot ser còmode, per acostumar el públic a veure els espectacles en condicions. Això no és una qüestió d’edat”, apunta Poveda. El Vida té una xifra d’assistència que amb 5.000 persones ja fa que els números quadrin sense generar pèrdues, però Poveda creu que podria acollir-ne fins a 10.000 sense incomoditats: “Es tracta d’anar veient com es troba el públic i veure quins serveis hem d’ampliar per garantir la seva comoditat, que a més de la bona música és la nostra finalitat”, indica. La música estarà garantida per figures com Lana del Rey, Yo La Tengo, MWard o Rufus Wainwright, entre d’altres. L’apartat local està nodrit amb noms com Mishima, Sr Chinarro, Pau Vallvé, Sílvia Pérez Cruz amb Raúl Fernández, Hidrogenesse i molts més que actuaran als dos escenaris principals de Can Cabanyes, una masia coneguda des del segle XVI, espai on, a més, s’ubica un altre escenari, en un vaixell encallat en una arbreda contigua. La zona, on conviuen gespa i arbres, acollirà les actuacions principals, tot i que La Daurada Beach Club —situada al Moll de Ponent de Vilanova— i el Molí de Mar —l’espai on tenia lloc el Faraday, pare del Vida Festival— acolliran altres activitats, en horaris compatibles amb la programació central. En definitiva, entorns amb molta personalitat, decorats per a l’ocasió i en un ambient no massificat on els concerts se succeeixen entre els dos escenaris principals.

Per Poveda, el motiu de proposar el Vida vindria per una idea que defensa rotundament: “El Vida Festival és un festival per a persones, no per a unitats”. Si es vol veure un gest contrariat al seu rostre, només cal pronunciar la paraula negoci: “No som hippies, però a l’oficina no parlem de negoci, sinó de fer viable una idea que vol fer sentir el públic en les millors condicions”.