“El nostre cinturó ja no té més forats per estrenye’l”

A l’entrada de la Biblioteca de Catalunya hi ha una insòlita urna per fer donatius a l’entitat. No res: molta moneda i algun bitllet de cinc euros. Doble signe dels temps. Eugènia Serra (Barcelona, 1979), directora des del 2012, recorda quan el 1910 deu membres de l’Institut d’Estudis Catalans, al qual llavors pertanyia el centre, van avançar 20.000 pessetes, que van recuperar d’aquella manera, per adquirir el Cançoner Gil del segle XV i evitar que se n’anés a la Biblioteca Nacional de França. Eren els bells temps d’una de les institucions culturals capdavanteres de Catalunya, que el passat 28 de maig va fer 100 anys com a servei públic que decretà la Mancomunitat i que abans-d’ahir feia un segle que s’obria al públic. El centre viu avui l’efemèride amb les constants vitals sota mínims.

Pregunta. Des del 2008 la biblioteca ha vist reduït el pressupost a gairebé la meitat, dels 12,6 milions d’euros als 6,9 d’enguany. Fins quan pot aguantar així?

Resposta. Enguany mantenim el pressupost. Però sí, no podem continuar més així. Mantenim els serveis per un esforç gran del personal, però les adquisicions per compra de material se n’han ressentit molt. Ja fa temps que la biblioteca no pot anar al mercat per grans peces. I es perden oportunitats que no tornaran mai més.

P. Quin és el pressupost per a aquesta partida?

R. D’uns 200.000 euros, però aquí s’inclouen totes les subscripcions. Un 3% del pressupost.

“Sorprèn que en aquest

P. I hauria de ser del…

R. Per anar bé, del 15%. Com arreglar-ho? Doncs, de moment, fent gestió: el cost del personal s’endú el 70% del pressupost; hauríem de baixar-lo al 50% i esgarrapar recursos per a altres partides.

P. Perquè de mecenes n’hi ha?

R. Poca cosa, no res. La veritat, ens falta una llei de mecenatge i voluntat: és sorprenent que grans entitats i empreses de Catalunya, en aquest moment polític, històric i econòmic, no facin un pas endavant i contribueixin amb aportacions a les grans institucions nacionals culturals.

P. Fa tres anys quedava per catalogar un 44% dels materials que ingressaven…

R. Està congelat. Ara està pendent un 40%: hem millorat sistemes, i les entrades pel Dipòsit Legal han baixat. Ara entren 130.000 documents anuals, excepte quan arriben donacions especials, com la de l’editorial Gustavo Gili, amb 180.000 documents.

P. Ja queda clar qui gestiona a Catalunya el patrimoni editorial? Les picabaralles amb d’altres institucions públiques per quedar-se aquests fons són llegendàries.

R. Això és claríssim: la Biblioteca de Catalunya recollirà el patrimoni editorial català i, per extensió, el del món de llibre. I això inclou autors, il·lustradors…

P. I això serà compatible amb el futur Museu del Còmic?

R. Pel que fa a la col·lecció, la gestió del patrimoni del còmic la portarem des d’aquí. Ara bé, amb l’ajut d’experts externs, estem en una fase de rastrejar aquest patrimoni entre particulars i en museus públics. A final d’any esperem tenir censats uns 100 fons.

P. Hi haurà transvasament de fons cap al Museu de Badalona?

R. No ho crec. Els esforços van no tant a bellugar res com a crear un accés únic on trobar ràpidament les coses; però això a Catalunya no passa només amb el còmic: també en fotografia, publicacions… La solució és fer portals, és més virtual.

P. Com va la digitalització?

R. Estem estables dins la gravetat: fa dos anys la partida era de 25.000 euros i ara és de 21.000. El problema és que d’acords com el que vam fer amb Google el 2007, i que ens va anar molt bé per avançar en la digitalització, ara ja no en podem fer, perquè el gros de la documentació que es pot posar en domini públic ja hi és; tenim molts fons digitalitzats que no teníem penjats, i això fem ara, posar-los en línia, com hem fet fa poc amb els 660 incunables de la casa. Però és difícil créixer en la digitalització per aquí.

P. Per on haurien de créixer?

R. Hauríem d’encetar una segona fase, penjant documents amb drets i gestionant-los; ens ajudaria a obtenir ingressos, però fer-ho vol dir gent i diners, i ara no podem… Encara que hauríem de poder ben aviat, perquè si no la biblioteca tindrà en breu un forat negre en el seu servei en línia.

P. El digital genera en el món arxivístic el dubte de la seguretat i la conservació en el temps: la Filmoteca està copiant a pel·lícula films ja digitalitzats, i en el món bibliotecari hi ha qui diu que en adquirir llibres digitals s’està comprant aire i no patrimoni…

R. El digital genera dubtes raonables de conservació, perquè és nou i hi ha molts sistemes tècnics, és cert: tenim cedés de les primeres èpoques que no s’obren… però aquí hi ha un protocol de seguretat, amb backups constants molt forts. Comprar aire? Gairebé hem doblat en un any les entrades de documentació digital, que ja són un 20%. Sí, és veritat que les biblioteques hem passat d’adquirir la propietat d’aquell document a adquirir-ne només l’ús. Caldrà estar molt atents, mirar els contractes i garantir l’accés als backfiles.

P. El personal, des del 2008, s’ha reduït en gairebé un 10%, avui són 159 persones. Fins on poden seguir prescindint de gent?

R. Em nego a fer aquest càlcul. Miri, obrir i tancar la botiga i fer uns serveis mínims podem, però si volem obrir i fer feina, i seguir oberts als investigadors i donar els 1.500 assessoraments tècnics que donem, ja no podem continuar així. La Biblioteca de Catalunya ja ha fet els deures i ara necessitem començar a créixer, per anar bé, l’any que ve d’un 5% a un 10%. El cinturó ja no té més forats per estrenye’l.

P. La gran esperança de futur és guanyar els baixos de l’antic Hospital de la Santa Creu que allotja aquest centre, i que ara ocupen la biblioteca municipal de Sant Pau-Santa Creu, l’Acadèmia de Farmàcia i l’Escola Massana de Disseny, que el 2006 ja havia d’haver anat a la plaça de la Gardunya. Com està tot plegat?

R. Seguim parlant. Les obres de la Massana a la Gardunya començaran l’any vinent i això ens permetria guanyar 4.000 metres quadrats. La biblioteca municipal es quedaria, perquè volem fer una mena de clúster bibliotecari: portar els serveis de registres i el taller de restauració que tenim en altres edificis, o mantenir el teatre i donar més vida a les sales de la Caritat i de Llevant, que hem començat a llogar amb tarifes testimonials i on estaríem oberts a celebrar cerimònies civils. Voldríem instal·lar una sala d’exposicions i un auditori, mantenir el teatre, que ens ha portat públic i dinàmica cultural, i, és clar, un restaurant i una botiga.

P. Botiga? A diferència de la British Library, la biblioteca no té gairebé merchandising…

R. En tenim molt poc, és cert, però per manca d’inversió.