Glamur líric

Encara que un coliseu líric pot viure sense divos, el món de l’òpera seria molt menys divertit sense artistes carismàtics capaços d’encendre la passió mitòmana. Cada generació té els seus divos, i, encara que alguns s’apaguen abans d’hora per buscar l’èxit amb presses, hi ha veus (poques) que dominen durant llarg temps l’escena internacional. I la soprano russa Anna Netrebko és la diva que marca el compàs avui. Més enllà del glamur i de la campanya mediàtica que l’envolta, Netrebko conquereix el públic amb una veu lírica de bellesa excepcional, lluminosa, càlida i molt expressiva. Va enlluernar en el seu debut al Liceu, el 10 de gener del 2013, interpretant el paper estel·lar de Iolanta, de Txaikovski, en una versió dirigida per Valeri Gergiev, que la va convertir en l’estel més cotitzat del teatre Mariinski de Sant Petersburg. I si no sorgeixen imprevistos, Netrebko tornarà a triomfar a Barcelona dimecres que ve en el seu debut al Palau de la Música Catalana, amb un concert d’àries i duos d’òpera en el marc de la temporada del Palau 100, amb les entrades exhaurides.

Acompanyada per l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, sota la batuta del director italià Marco Armiliato, Netrebko combina en el programa famoses àries de Giuseppe Verdi amb obres representatives del verisme. La selecció verdiana inclou àries d’Il trovatore i Macbeth que figuren en el seu últim disc, editat per Deutsche Grammophon, un monogràfic Verdi amb direcció musical de Gianandrea Noseda, més el duo del primer acte d’Otello, amb el tenor italià Riccardo Massi com a artista convidat, amb qui també interpretarà a la segona part un duo de Manon Lescaut, de Giacomo Puccini. Famoses àries d’Andrea Chénier, d’Umberto Giordano, i Mefistofele, d’Arrigo Boito, completen la ració verista d’un programa que inclou preludis i obertures de Bellini, Leoncavallo, Puccini i Verdi.

Netrebko va saltar a la fama com a figura emergent d’aquesta fàbrica de grans veus que és el Mariinski de Sant Petersburg. Primer va triomfar en el repertori rus, en el qual avui dia té poca competència, però gràcies al suport del seu descobridor i valedor, Valeri Gergiev, va debutar el 2002 en el Metropolitan Opera House amb l’òpera Guerra i Pau, de Prokófiev, punt de partida d’un ascens imparable que l’ha convertit en la veu favorita del coliseu líric novaiorquès. De fet, Netrebko és l’estrella de les transmissions en directe i en alta definició a les sales de cinema de tot el món que ofereix el Met, escenari al qual tornarà al setembre amb Macbeth.

En la projecció internacional de la jove i atractiva soprano, hi va tenir un paper determinant la seva interpretació de Violetta Valery en la producció de La traviata del Festival de Salzburg del 2005, al costat del tenor mexicà Rolando Villazón. Després de la seva primera actuació al Palau, té a la seva agenda dos concerts d’àries més a París i Kazan (Rússia) al maig, preludi d’un estiu que inclou muntatges de Macbeth a Munic i d’Il trovatore a Salzburg.