Canviar de vida

Es tombs, els girs a la vida, són de les coses més atractives en tota narració. És el que els passa al senyor Rutin i a l’Ona, protagonistes de dues novel·les per a infants premiades darrerament. En el primer cas, per voluntat pròpia, i en l’altre, per causes alienes.

Si parlem en un sentit únicament literari, La nova vida del senyor Rutin, guardonada amb el premi Edebé de literatura infantil, no devia tergiversar gaire la vida del seu autor, perquè David Nel·lo (Barcelona, 1959) és un escriptor que ja comptava amb uns quants guardons destacables en la seva trajectòria. Això sí, devia significar una important injecció de felicitat i d’autoestima. El seu personatge, el senyor Rutin, decideix fer quelcom per donar un tomb a la seva existència rutinària i avorrida. D’entrada, ho fa d’una manera subtil, evitant pronunciar el “sí” i el “no” en les seves converses. Quan aconsegueix mantenir-se ferm en el seu objectiu, es posa reptes més agosarats, i el canvi que buscava s’anirà fent cada vegada més evident i gros, com una bola de neu.

La novel·la de Nel·lo té una aparença senzilla, com el mateix tema; un ritme tranquil, com tranquil·la és l’aventura que narra; una estructura equilibrada, tal com és el seu desenvolupament... I tot plegat condueix el lector cap al final amb molta naturalitat, com qui no vol la cosa. El dubte que planteja és com arribarà l’obra als infants, perquè esdevé una novel·la atractiva, que flueix de manera àgil i que captiva, però ho fa sobretot per l’exercici i el joc literari que planteja —evitar elements del llenguatge que fem servir a cada moment— més que no pas pel què i pel com s’explica.

Quant a La nena de l’arbre, guardonada amb el darrer premi Folch i Torres per a infants, de ben segur que va significar un canvi sobtat en la vida del seu autor, Rubèn Montañà (Badalona, 1983), situant-lo en un panorama on no figurava. Montañà és un jove escriptor que fins ara havia estat autor dels guions d’obres de teatre per a la companyia Egos, a la qual pertany. El mateix 2013, a més a més del Folch i Torres, també va aconseguir el Ciutat d’Olot de narrativa juvenil, amb una obra de ciència-ficció, L’atac llimac (Llibres del Segle, 2014).

En la seva opera prima, La nena de l’arbre, hi ha una protagonista, Ona, que narra la història del que es va trobar quan es va enfilar a dalt d’un arbre a buscar una pilota: una altra nena, que més que haver-hi pujat aquell dia, hi vivia, talment El baró rampant d’Italo Calvino. A partir d’aquell moment, i picada pel cuc de la curiositat, puja a l’arbre un munt de vegades per visitar la nova amiga. La seva coneixença la portarà cada vegada més lluny en la investigació de la procedència de la nena —entre d’altres, descobrirà aspectes desconeguts de la història del seu poble— i canviarà la seva vida.

La nena de l’arbre és una novel·la clara, fresca i directa que, com l’obra de Nel·lo, flueix amb naturalitat i agilitat, amb una estructura aparentment senzilla, equilibrada i amb un ritme regular. Si li volguéssim posar una etiqueta de gènere seria la de realisme màgic: una història de caire realista, amb tocs de fantasia i també d’història, que en el fons tracta el tema de la infantesa, perduda per uns, guanyada per uns altres. Si la volguéssim embolcallar amb una tira promocional, hi podríem inscriure que es tracta d’una nova veu a tenir en compte i d’una obra que pot esdevenir perfectament la revelació de l’any.