‘MontSSerrat’, el nazi i el monjo

Sota l’eloqüent títol de MontSSerrat s’estrena demà a la sala Atrium de Barcelona un insòlita comèdia teatral que té com a punt central la històrica visita del cap de les SS Heinrich Himmler a l’abadia de Montserrat el 23 d’octubre de 1940. El Reichsführer era a Espanya per preparar la trobada entre Hitler i Franco a Hendaia, però va fer una escapadeta a Catalunya per provar de veure si a la muntanya sagrada dels catalans topava amb el Greal, una de les seves llunàtiques obsessions.

MontSSerrat va néixer de les ganes de l’actor Carles Bigorra de fer un monòleg i de l’interès del director Marc Chornet per aquesta part concreta de la història de Catalunya.

El guant el va recollir la dramaturga Beth Escudé, autora d’aquesta curiosa peça que qualifica de comitragèdia i drama melancòmic, i en la qual el protagonista és el monjo que va fer de cicerone de Himmler, en la realitat Andreu Ripoll, l’únic de la congregació que parlava alemany, però transmutat aquí, a la ficció, en el pare Montiel. L’obra s’estructura com un biopic del monjo amb un flashback en què ja de gran recorda aquella visita que li va marcar la vida.

“Sembla una història d’Indiana Jones”, reflexiona Chornet, que defensa el que té de saludable la comicitat per parlar de temes com la simbologia nacional que envolta la iconografia montserratina, la Guerra Civil i la postguerra. “Està bé relativitzar, i en l’espectacle, a més, ens enfrontem al text amb les eines interpretatives del teatre popular, la Commedia dell’Arte, Dario Fo o Albert Vidal, tècniques que el Carles domina”.

L’actor interpreta tots els personatges que apareixen a la peça, inclosos Himmler i Franco, recolzat per unes projeccions en què apareix ell mateix, cosa que li permet desdoblar-se. Com a mecanisme dramatúrgic, Beth Escudé s’ha inventat una malaltia, “empatitis múltiple”, que provoca que el protagonista es transformi camaleònicament en contacte amb altres persones, a l’estil Zelig. El director matisa que l’exercici de fregolisme de Bigorra és molt subtil i en cap cas histriònic.

De rerefons seriós, la recerca de la veritat de què és símbol imperible el Greal —el misteri, d’alguna manera, apunta Chornet—, resol la peça.

Chornet destaca que tot el que explica MontSSerrat és veritat, encara que amb diàlegs de ficció. “La peça és una escombrada de la vida de Ripoll i alhora, a través d’ell, un recorregut per la història de Catalunya, que inclou una visió dels moviments obrers de la Catalunya dels seixanta, per exemple, o de la vida a l’abadia”. De fet, el flashback del monjo es desencadena per l’entrevista que li fa un escolanet per a un treball de recerca escolar. Pràcticament la meitat de l’obra es desenvolupa durant els anys quaranta.