Recomanem

Poesia

Una triadissa és una tria entre molts. I triar, al capdavall, és decidir. És el que acaba de fer el poeta de Rafelbunyol Vicent Penya. Ens regala Triadisses. Antologia poètica 1998-2012, un recull personal entre tots els seus poemes, que no en són pocs. Versos escrits a través d’anys i paraules, sempre de cara a la vida. Si alguna virtut tenen les antologies, és la capacitat de mostrar una obra en visió panoràmica. Amb Triadisses podrem contemplar un viatge: des dels primers poemaris, més visuals, fins als últims, més reflexius; des dels versos directes fins als més ambigus i críptics. Una pinzellada consistent, doncs, per a una trajectòria sòlida.

Assaig

De les idees en prosa, algú en digué assaig. I és que els assaigs són això, conjunts d’idees, obsessions, reflexions sobre el món que ens envolta, escrits com pensem. I no pensem en vers, precisament. El catedràtic de Filosofia de la Universitat de València, Tobies Grimaltos, acaba de publicar Vista parcial, un conjunt d’assaigs breus sobre el món que l’envolta: política, cultura, llengua, música… Sempre amb el tel inconfusible del filòsof: ací Locke, allà Wittgenstein, entre els dos Hume, i per damunt d’ells Aristòtil. En cap moment, però, es fa dens; al contrari, el de Grimaltos és un assaig —una filosofia, al capdavall— lleuger i digerible.

Narrativa

Fins ara, Enric Camps havia obtingut un èxit notable amb els relats curts. I dic fins ara perquè fa uns quants mesos va guanyar el premi Soler i Estruch 2013 amb una obra que va una mica més enllà, quantitativament parlant. És Tot interior, i acaba d’eixir a la llum. Conta la història de Mencials, un jove que viatja cada dia amb tren, i ho fa tan rutinàriament que arriba un moment en què només recorda la vida que fa dins del vagó. La resta, abans i després, és només un magma gris i boirós. Una metàfora, al capdavall, de la realitat contemporània.