Nihil novum sub sole

No se sap per quin misteri hom és procliu a fer promeses, covar il·lusions i anunciar profecies quan canvia l’any. Així mateix la gent parla de quines coses són versemblants o inversemblants “al segle XXI”, com si el pas del 31 de desembre de l’any 1999 a l’1 de gener del 2000 hagués hagut de canviar el curs de la història i dels rius i la forma de les muntanyes d’un dia per l’altre. Quantes esperances dipositades en el canvi d’una data irrellevant, mentre resulta evident que les coses agafen sempre el tomb que volen, i queden en no res grans fantasies si es comparen amb els greuges i els fastos de cada dia! Cap cosa nova, fet i fet, l’any que ara comença sota el sol i la lluna.

Un home es llevarà amb mal d’esquena en un carrer del barri de Sant Martí de Provençals. Un pagès maleirà, al mes de maig, la manca de pluja en vista a la collita del blat, escàs. Una criatura ensopegarà al carrer de Muntaner, un dia o altre, i li caurà de les mans una pilota que duia, potser de jugar a bàsquet. Es morirà la mare d’una peixatera de la Boqueria i l’enterraran al cap de dos o tres dies. Una noia que estava molt enamorada s’adonarà que el noi que estimava és un bandarra, i el deixarà. El noi potser ho lamentarà, o potser no. Una dona prenyada de la comarca del Pallars Jussà perdrà la criatura, amb desconsol. Una altra, sense feina i sense atur, endevinarà tots els números de la Primitiva i s’endurà una bona picossada. Un polític deixarà la feina perquè ja n’està fins al capdamunt; un financer entrarà perplex a la garjola. Un funcionari es jubilarà i trobarà que la vida s’ha tornat costeruda en un dir Jesús. Una minyona demanarà un augment de sou a la mestressa. Un llogater perdrà la casa perquè li pujaran el lloguer desproporcionadament. Un noi menjarà pomes després de sopar; un altre cada vespre. Una noia voldrà que algú li regali unes arracades que ha vist en un aparador del carrer Provença. Un capellà penjarà els hàbits i es casarà amb la veïna del setè tercera, a Nou Barris. Un jugador de futbol, més d’un i tot, farà un gol; uns quants, en fer-ho, s’aixecaran la samarreta. Un dia plourà; un dia farà fred; un dia farà calor; nevarà en llocs d’altura; un riu sortirà de llera. Un esquiador es trencarà una cama. Un estudiant ensopegarà per dur mal cordades les esportives. Un jove que duia trenes africanes haurà de tallar-se-les a causa de la renyada del seu pare. Un altre pare, bonhomiós, no farà fora de casa una filla prenyada inesperadament. Un marquès perdrà el títol a causa d’un plet de la seva germana, que el guanyarà. Una nena de sis anys passarà un pont, bo i avançant una vella xacrosa que durà un farcell estampat, agafat amb la mà esquerra. Una parella d’emmaridats plantejarà la possibilitat de dissoldre el matrimoni. Un mosso d’esquadra posarà una multa a un conductor que corria massa a l’autopista. Molta gent es comprarà un raspall de dents i llençarà el vell. Un arbre caurà a causa del pes de la neu. Un altre es torçarà per l’embat de la tramuntana. Una vella trobarà un trèvol de quatre fulles, i estarà contenta. Una altra serà conduïda a un asil, pacífica, sense adonar-se de res. Una casa s’esfondrarà al barri vell de qualsevol ciutat. Un africà recollirà deixalles metàl·liques pel carrer. Un noi es mirarà al mirall per veure si minven o progressen els grans que surten a la bella edat. Una noia s’empolainarà per a la primera trobada íntima amb un company de l’institut. Un vell gemegarà; un altre beurà fins tenir la panxa plena; un altre dormirà al carrer. Un nen farà una col·lecció de cromos; un altre la farà de xapes de begudes refrescants. Un dia sortirà el sol; un altre dia sortirà, però no es veurà. Un solitari prim es comprarà un gos molt lleig. Un altre, apersonat, es comprarà una serp. La serp es menjarà un ratolí. Una dona tindrà reuma. Una criatura naixerà el dia de Sant Narcís; una altra el dia de Sant Nicolau. L’una es dirà Vanessa; a l’altra li diran Joan. Un home llegirà Ausiàs March. Un altre es vendrà els llibres d’Espriu que tenia. Un tercer no obrirà un llibre en tot l’any. L’un mirarà les llàgrimes de Sant Llorenç; un altre llegirà l’horòscop amb esperança; un altre no llevarà mai els ulls al cel. Els vius respiraran; els morts, no.

I així passarà l’any com passa la vida, sense que els homes i les dones, joves i grans, nens o nenes, facin gaire esment de tot allò que, oficialment, constitueix la història i els seus avatars circumstancials.