Selecciona Edición
Entra en EL PAÍS
Conéctate ¿No estás registrado? Crea tu cuenta Suscríbete
Selecciona Edición
Tamaño letra

Adéu a la fàbrica de somnis

La companyia Pluja tanca el Teatre del Raval de Gandia per la crisi i el deute de l’Administració

Maria Josep Gonga i Joan Muñoz davant el Teatre del Raval, a Gandia.
Maria Josep Gonga i Joan Muñoz davant el Teatre del Raval, a Gandia.

Es ven teatre sencer. L’edifici, els equips, el mobiliari, l’atrezzo…, tot. La companyia Pluja Teatre de Gandia ha tancat el Teatre del Raval, la primera sala privada creada en terres valencianes per al públic infantil i per la qual han passat, des que es va obrir l’any 1995, més de 400.000 espectadors, la majoria alumnes de les escoles i instituts de les comarques centrals valencianes.

L’anunci es va fer públic mitjançant un missatge en Facebook el passat 7 d’octubre. “Es fa saber que volem buidar el Teatre del Raval… abans que vinguen els voltors i s’ho enduguen tot […] Ho venem tot al preu que us convinga: equips, vestuari, decorats, mobiliari d’oficina, butaques... I si algú ens vol a nosaltres, no donem gens de faena...”, comunicava la companyia per la xarxa amb la seua ironia habitual. “La decisió no l’hem presa d’un dia per l’altre”, explica Joan Muñoz, director de Pluja. “Ha estat tot un seguit de circumstàncies que han fet inviable la sala”. Entre les raons hi ha la crisi, la pujada de l’IVA i el boicot que durant el curs 2011-2012 feren els docents a les activitats extraescolars en protesta per les retallades de la Conselleria d’Educació, la qual cosa va afectar greument l’economia d’aquesta companyia, com també la de la resta d’empreses valencianes que treballaven amb el públic infantil.

Ha estat tot un seguit de circumstàncies que han fet inviable la sala", explica Joan Muñoz

S’hi va sumar, a més, el retard de pagament de les subvencions públiques. “Amb la morositat de la Generalitat ja hi comptàvem”, diu Muñoz, “els diners tardaven a arribar, però s’hi afegiren els impagaments de l’Ajuntament de Gandia”. A més de llevar-los la gestió tècnica del Teatre Serrano (la sala de propietat municipal), el govern que dirigeix Arturo Torró (PP) va trencar un acord que des de feia dos dècades permetia el desenvolupament de les campanyes de teatre escolar al Teatre del Raval. “Nosaltres hi posàvem 40.000 euros i l’Ajuntament 40.000 més per a desenvolupar les campanyes”, explica el director de la sala. “Així, podíem programar unes 20 funcions per cada obra, de matí per a les escoles d’altres comarques i de vesprada per a les de Gandia”. “Amb això”, afig, “les companyies, a més de tenir molta activitat, ens feien un preu molt ajustat”. Però, a la fi del 2012, l’Ajuntament els va comunicar que no hi aportaria més diners “perquè tenia ‘altres prioritats’, amb aqueixes paraules”, assegura Muñoz.

La decisió municipal va coincidir amb el 40é aniversari del naixement de Pluja Teatre, esdeveniment que volgueren celebrar amb un joc metafòric: Tornar a nàixer: “Ens avorria complir anys, cada any un de nou. A partir d’ara comptarem cap a darrere, demà tindrem un dia menys i així caminarem cap a l’inici”, es pot llegir encara en la seua web. Però el rellotge s’ha afanyant massa, el compte enrere els ha jugat una mala passada. “Estem igual que fa 30 anys”, comenta Muñoz. Sense sala, sense lloc on assajar, i les escoles i els instituts de les comarques centrals sense teatre de referència. La companyia, però, no es dissol. “Continuarem avant, abans ja treballàvem així, no és cap problema”, diu Muñoz amb l’optimisme propi dels còmics.

El Teatre del Raval va obrir les portes el 6 de novembre de 1995, tot un esdeveniment del qual aquest diari se’n va fer ressò: “L’edifici fou una fàbrica de mobles. Pluja Teatre el va adquirir i el va convertir en una fàbrica de somnis”, es deia en un reportatge. Més de 200 xiquets d’Alzira, Pedreguer i Benigànim inauguraren el local, on es representava Les salsitxes del rei, de Nanà Teatre. Per l’escenari, que alternava la programació diària infantil amb sessions per a adults la nit dels divendres, han passat totes les companyies teatrals valencianes i un gran nombre de grups reconeguts en el panorama nacional i internacional. “Albena Teatre”, recorda Muñoz, “va assajar en la nostra sala la seua famosa Besos, i la va estrenar ací, a Gandia”. La dissort ha fet que fóra Pluja Teatre, amb el seu espectacle El sol verd, l’encarregada d’abaixar definitivament el teló.

Una amiga actriu se’m va posar a plorar”, diu Maria Josep Gonga

Dissabte passat, un riu d’antics espectadors, amics, gent del món de la cultura i companyies amateurs passaren pel Teatre del Raval per endur-se’n algun record, alguna cosa de profit, en una jornada que més que un mercat improvisat semblava una vetlla. “Una amiga actriu se’m va posar a plorar”, diu Maria Josep Gonga, la Gongui, una de les fundadores de la companyia. Els visitants regiraven els armaris, palpaven la roba, els titelles, els decorats. Una jove els va dir: “Jo vull alguna cosa de Momo, que va ser la primera obra de teatre que vaig vore”. Aquest espectacle de Pluja fou guardonat el 2005 amb el premi Max de Teatre a la millor obra infantil.

Gongui conta que una dona hi va anar dissabte per encàrrec del seu fill, que ara viu fora. “Vés i agafa el que vulgues, però que t’expliquen la seua història”, li encomanà el fill. La mare es va decidir per una corbata de l’atrezzo. “I ací em tens a mi, explicant-li la història de la corbata”, comenta Gongui entre rialles.

El proper dissabte, 26 de novembre, el Teatre del Raval obrirà per última vegada, de 10 a 13 hores, per acabar de buidar-se. L’única cosa de la qual no vol desfer-se la companyia és d’una filera de cadires modernistes de fusta i cuiro roig, gravades amb dibuixos de les al·legories de les arts. Pertanyien a l’antic Teatre Serrano i foren retirades durant la remodelació de la sala municipal el 2006. “Les volien cremar”, afirma Gongui. La pluja les va salvar.