Selecciona Edición
Entra en EL PAÍS
Conéctate ¿No estás registrado? Crea tu cuenta Suscríbete
Selecciona Edición
Tamaño letra

Aires europeus per al patrimoni valencià

Dos guardons internacionals per a quatre treballs de divulgació dels béns culturals del Racó d’Ademús, Dénia i el Cabanyal

Retallable del Cabanyal.

La setmana passada, l’esforç per valorar el patrimoni valencià va obtenir una bona collita de guardons i una espenta moral per a continuar la tasca. D’una banda, tres dels quatre projectes finalistes del Premi Europeu d’Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic d’AADIPA, en l’apartat de divulgació, eren valencians, i un d’ells va ser-ne guanyador: Homo faber. Arquitectura preindustrial del Rincón de Ademuz. D’altra banda, diumenge es lliuraven a Atenes els premis Europa Nostra, que distingia el projecte Cabanyal Archivo Vivo en la categoria d’Educació, Formació i Sensibilització.

Els arquitectes Fernando Vegas i Camilla Mileto han resumit en el llibre Homo faber. Arquitectura preindustrial del Rincón de Ademuz 12 anys de faena col·lectiva al voltant de les edificacions tradicionals i el paisatge antròpic d’aquesta comarca d’interior. “Vam descobrir la riquesa de la zona”, explica Vegas, “i començàrem a reunir documentació gràfica, escrita i oral d’aquests edificis i les activitats que albergaren en el seu temps”.

El llibre és el resultat dels tallers internacionals d’arquitectura celebrats a Ademús des del 1996 fins al 2008, en els quals participaren més de dos-cents estudiants d’arreu del món. Els alumnes, amb l’ajuda dels veïns, van estudiar les formes i els usos de cadascun dels elements patrimonials: molins, forns d’algeps, almàsseres, cups, pallers, corrals… L’interés de Vega i Mileto per aquest patrimoni rau en el fet que “està més desprotegit que el monumental, és genuí i respon al seu entorn i al paisatge amb una funcionalitat extraordinària”, explica Vegas. “És una vertadera arquitectura high-tech [alta tecnologia], feta amb els materials disponibles i amb criteris de sostenibilitat que caldria aplicar a l’arquitectura contemporània”, assegura.

L’objectiu d’Homo faber…, a banda de deixar memòria escrita i dibuixada d’un estil de vida preindustrial i d’autoproveïment, ha estat divulgar un conjunt arquitectònic únic i donar-hi valor, i també explorar les possibilitats d’aprofitament turisticocultural.

ampliar foto
Portada del llibre 'Homo Faber', premi AADIPA a la divulgació

Vegas i Mileto, que competien amb vint-i-tres treballs més per obtenir el premi de divulgació AADIPA, no pogueren assistir dijous a Barcelona a rebre el guardó, atés que estan a la Universitat de Pennsilvània (Estats Units) fent conferències, alhora que investiguen la protecció i la restauració de les construccions tradicionals fetes amb algeps i terra. “Però és extraordinari que aquests premis reconeguen el valor de les arquitectures anònimes i oblidades”, que, segons Vegas, a Europa “donen lliçons de sostenibilitat pel seu impacte menys intens sobre el medi ambient i la seua empremta ecològica”.

En la mateixa convocatòria dels premis AADIPA va ser també finalista un altre treball divulgatiu de Vegas i Mileto: Aprendiendo a restaurar. Un manual de restauración de la arquitectura tradicional de la Comunidad Valenciana. El manual, llibre de referència per als arquitectes, és, segons els autors, “perfectament aplicable a altres zones de la geografia peninsular i del Mediterrani”.

El tercer projecte valencià dels quatre finalistes en la categoria de divulgació és una recerca ben interessant d’un equip dirigit per l’arquitecte Juan Carlos Navarro: El renacer de la arquitectura. Reconstrucción virtual de la bóveda de la Vila Vella de Denia. L’església de Santa Maria, construïda a les primeries del segle XIV a la Vila Vella, intramurs de la fortalesa de Dénia, va desaparéixer totalment en el segle XVIII. Per encàrrec del director del Museu Arqueològic, Josep Antoni Gisbert, l’equip multidisciplinari de Navarro va estudiar una desena de fragments de pedra trobats entre les runes i va descobrir que es tractava d’una part de les claus i les dovelles de la volta de la capella major de l’església. Mitjançant un escàner làser 3D i la fotogrametria de les escasses pedres conservades han aconseguit fer una anastilosi virtual, és a dir, una reconstrucció gràfica de com era la volta: de creueria estrelada amb cinc claus, i amb rajoles entre els arcs de pedra, semblant, per tant, a la de l’església de Sant Bertomeu de Xàbia.

“Mitjançant la fotogrametria i l’escàner 3D”, explica Navarro, “tenim documentades infinitat de voltes d’esglésies valencianes des del gòtic fins al Renaixement”. “Amb aquesta especialització hem pogut afrontar amb rigor i veracitat la reconstrucció de la volta de Dénia”, afig, “i tenim previstes, a més, les reconstruccions de les voltes del Palau del Real de València, del Palau dels Centelles a Oliva i les del monestir del Mont Sant de Xàtiva”. Tots aquests monuments, com se sap, han desaparegut i només en queden algunes restes.

Però de la collita de premis d’aquesta darrera setmana, potser el més emblemàtic és el que l’organització Europa Nostra ha atorgat al projecte Cabanyal Archivo Vivo, perquè representa la resistència de la ciutadania enfront de la intenció de l’Ajuntament de València de destruir la unitat del nucli mariner de la ciutat.

ampliar foto
Reconstrucció virtual de la volta de l’església de Dénia.

Tot i que el guardó ja es va fer públic al mes de març, diumenge passat es va lliurar a Atenes, on anaren membres de l’associació La Esfera Azul (autora del projecte), de la Plataforma Salvem el Cabanyal i de les associacions de veïns i de comerciants del barri. “Estem impressionats”, ha comentat Emilio Martínez, un dels coordinadors, en tornar del viatge. “La gent dels altres països estava informada del que passa al Cabanyal, ens deien que el que proposa l’Ajuntament és una aberració, i ens donaven molts ànims”.

El projecte consisteix en la valorització del Cabanyal mitjançant accions socials, culturals i pedagògiques, com ara un audiovisual amb un centenar de testimonis dels veïns, propostes artístiques difoses per geolocalitzador o un retallable amb les façanes dels habitatges més peculiars del barri. “Premis com aquest reconeixen la nostra faena”, diu Martínez, “mentre ací fa 15 anys que suportem menyspreu”. “A Europa, el futur passa per valorar els espais identitaris, la cultura pròpia de cada lloc”, afig, “i projectes com el que vol imposar l’Ajuntament han desaparegut de la faç de la terra: cap especialista, ni urbanistes ni arquitectes, no el subscriurien ara a Europa”