Selecciona Edición
Entra en EL PAÍS
Conéctate ¿No estás registrado? Crea tu cuenta Suscríbete
Selecciona Edición
Tamaño letra
ESPURNES

La matança nazi al Maestrat

Ara sabem fefaentment que la Luftwaffe va atacar pobles valencians per posar a punt la seua flota aèria

Casa de la Vila d'Albocàsser destruïda pel bombardeig de la Legió Còndor (maig de 1938).
Casa de la Vila d'Albocàsser destruïda pel bombardeig de la Legió Còndor (maig de 1938).

En el passat número de maig de la revista L’Avenç es publicava un article titulat La legió Còndor al Maestrat, a cura de l’investigador Òscar Vives. Durant aquests mesos passats, també ha anat itinerant per Castelló i Barcelona una exposició fotogràfica sobre aquells bombardeigs dels avions de la Luftwaffe durant la Guerra Civil espanyola. Òscar Vives ha tingut el gran encert de localitzar aquests testimonis gràfics als arxius alemanys, i de fer-los públics. I no sols això, sinó d’esbrinar els motius pels quals Albocàsser, Benassal, Vilar de Canes i Ares del Maestrat foren bombardejats pels avions alemanys. Perquè aquelles localitats estaven bastant lluny del front, no disposaven de guarnicions militars, ni de polvorins, ni de cap objectiu militar plausible. Quin perill representaven per a les tropes franquistes? Els investigadors diuen que objectivament cap i que la raó és una altra. Els nous avions Stuka necessitaven fer pràctiques de tir i, en concret, provar una nova bomba de 500 kg, que calia alliberar a tan sols 500 m sobre el blanc, i estudiar-ne el poder destructiu. Des de l’aeròdrom de la Sénia, on estigué mes i mig la guarnició Còndor, es van triar els pobles del Maestrat per proximitat i per estalvi de combustible, i durant el mes de maig de 1938 es van dur a terme les pràctiques de tir. Com escriu Vives: “l’única raó del bombardeig dels nostres pobles va ser comprovar la precisió del bombardeig en picat i els efectes de les bombes SC500 en poblacions civils”. En els atacs als pobles del Maestrat moriren trenta-vuit persones (però possiblement en foren bastants més) i causaren centenars de ferits, així com produïren molts danys materials, amb la pèrdua d’un important patrimoni arquitectònic i artístic. Als arxius alemanys es conserven les fotografies fetes pels alemanys abans del bombardeig i després, una tasca encomanada al major Leopold Graf Fugger, flamant descendent dels banquers Fugger de Carles V, i que va dur a terme amb la proverbial escrupolositat i eficàcia teutona. En alguna fotografia es veu el major enmig d’una mar d’enderrocs, satisfet del poder de devastació dels seus Stuka. Costa sobreposar-se a tanta maldat, a tanta violència i destrucció gratuïta. Pensàvem saber-ho tot d’aquells anys sinistres, però la nostra història segueix oferint-nos sorpreses com aquesta. Ara sabem fefaentment que la Luftwaffe va atacar pobles valencians per posar a punt la seua flota aèria, per testar-la convenientment abans d’embarcar-se en la Segona Guerra Mundial. I que no els va importar la mort d’innocents (entre ells cinc xiquets, entre quatre i un any). Aquells pobles a partir d’aleshores mai més no tornarien a ser iguals, i seria convenient que el govern alemany demanara, si més no, disculpes als valencians.