OBC, adéu fins a la temporada que ve

No hi ha res millor que l’opulència orquestral del compositor alemany Richard Strauss (1864-1949) per lluir les qualitats d’una ben nodrida plantilla simfònica. Després del revolucionari geni wagnerià, tots els compositors són, en més o menys mesura, hereus de l’harmonia de Tristany i Isolda i especialment Richard Strauss, mag dels timbres i arquitecte d’enlluernadors paisatges sonors. Un dels seus poemes simfònics més contundents, Una vida d’heroi, op. 40 (Ein Heldenleben), és el plat fort de l’últim concert de la temporada de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), programa d’alt voltatge simfònic que el seu director titular, Pablo González, dirigirà aquest cap de setmana —hi ha tres audicions: divendres (21 hores), dissabte (19 hores) i diumenge (11 hores)— a L’Auditori de Barcelona.

Autoretrat sonor, Una vida d’heroi repassa amb caràcter gairebé autobiogràfic somnis i assoliments artístics de Strauss, que inclou aquesta espectacular partitura treta dels seus anteriors poemes simfònics. Obra de gran lluïment, estrenada a Frankfurt el 3 de març de 1899 i ràpidament instal·lada en el gran repertori, compartirà protagonisme en l’últim programa de la temporada amb dues partitures més de significativa maestria en el terreny orquestral: el poema simfònic Les illes Medes, del compositor català Juli Garreta (1875-1925), i el Concert per a violí en re major, op. 35 d’Erich Wolfgang Korngold, que va arribar als Estats Units fugint del nazisme i va fer història com a mestre de referència de la música de cinema, amb títols tan mítics com Les aventures de Robin Hood.

Amb l’encisador concert de Korngold —tot un vehicle de lluïment en el qual sonen melodies d’algunes de les seves bandes sonores, Juárez i La Tornade, entre d’altres—, debuta amb l’OBC Benjamin Schmid, talentós violinista austríac —també és un cotitzat intèrpret de jazz— que va contribuir a la difusió del concert de Korngold interpretant-ho amb molt d’èxit al Festival de Salzburg del 2004.

Un ‘autoretrat sonor’ de Strauss, Garreta i Korngold,

Emparentar Strauss i Garreta suposa un encert: és evident la petjada straussiana a Les illes Medes, peça extraordinària estrenada al Palau de la Música Catalana el 1923 sota la direcció de Pau Casals. Garreta evoca els paisatges empordanesos amb una rica paleta orquestral que el situa, més enllà del seu conegut i genial corpus sardanístic, com un dels grans mestres de la música simfònica catalana.

Després de tancar la seva temporada a L’Auditori, González i l’OBC faran una immersió wagneriana per complir una cita èpica al Gran Teatre del Liceu: dues audicions en concert de l’òpera Rienzi que els dies 27 i 30 de juny tancaran la temporada operística del coliseu líric barceloní amb un nou homenatge a Richard Wagner, amb motiu del bicentenari del seu naixement.