_
_
_
_
_

Poemes... en ‘streaming’?

Àngels Gregori ha guanyat els Jocs Florals amb el poemari ‘Quan érem divendres’

Blanca Cia
Ángels Gregori recull el premi dels Jocs Florals de la ma del alcalde, Xavier Trias
Ángels Gregori recull el premi dels Jocs Florals de la ma del alcalde, Xavier TriasPEPE HERREROS/Ajuntament

Als 18 anys va guanyar el seu primer premi, l’Amadeu Oller, pel poemari Bambolines (2003). Des d’aleshores, Àngels Gregori (Oliva-València, 1985) ha guanyat dos premis més, l’Ausiàs March de Gandia amb el Llibre de les Brandàlies, el 2007, i el premi Alfons el Magnànim de València el 2010 amb el poemari New York, Nabokov & Bicicletes. I ahir va recollir el premi dels Jocs Florals al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona —en l’acte d’arrencada de la Setmana de la Poesia— amb el poemari Quan érem divendres. És una de les guanyadores més joves dels Jocs Florals, si no la que més, cosa que no es pot determinar per la manca d’un registre precís de les edats. Una joventut que salta a la vista i que es percep en el que escriu. Es declara enamorada de les ciutats, especialment Nova York i Barcelona; de totes dues reflexiona al poemari guanyador i que ara editarà Meteora.

Reflexions sobre l’amor i la sensació de buit, la malenconia. “El primer llibre, Bambolines, el vaig escriure als 16 anys, quan m’avorria mortalment estudiant”, explica. Aquell temps no va ser però tan improductiu, ja que reconeix que va ser precisament la influència d’una professora de literatura el que la va abocar a la poesia. Mai no ha escrit narrativa: “Un poema és com una cançó, condenses el que vols dir en un espai curt de temps. En tres minuts, o menys, pots explicar tota la vida. No m’he plantejat mai la narrativa”, explica. La influència de la professora de literatura i la dels pares —també docents— i una casa plena de llibres. Va estudiar literatura comparada a la Universitat de Barcelona, després va fer dos màsters i ara està amb la tesi sobre les ciutats en l’obra de Marta Pessarrodona.

Una setmana de poesia

Des d’ahir fins al 14 de maig, la Setmana de la Poesia de Barcelona desenvolupa 30 activitats per diferents espais de la ciutat. A continuació en detallem alguns:

E Perico Pastor a l’Institut Salvat-Papasseit. Exposició d’il·lustracions de poemes de Joan Salvat-Papasseit realitzades per Perico Pastor amb estudiants de l’Institut Salvat-Papasseit de la Barceloneta. Al Palau de la Virreina des d’avui fins al 14 de maig.

Espriu a la Pell. Viatge pels poemes de Cementiri de Sinera, Les hores, Mrs Death, El caminant i el mur i La pell de brau i per la prosa d'Espriu. Avui a les set de la tarda a la biblioteca de Sant Antoni, a càrrec de l'actriu Gemma Regunat.

50 anys sense Carmen Amaya. Fa 50 anys que la bailaora ens va deixar, i per celebrar-ho, tot un espectacle a la plaça del Raspall, al centre del barri gitano de Gràcia. Barreja de poemes (Blanca Llum, Víctor Nubla, Enric Casasses i David Castillo) i cante i baile: Miguel de Toleo, Miguel de la Tolea i El Jani, entre d'altres.

Poesia, estat de la qüestió. A l'Ateneu Barcelonès, el dissabte 11 de maig, una jornada per a la reflexió sobre la situació actual de la poesia catalana, amb les veus dels principals aliats dels creadors: editors, traductors, crítics i bloguers.

Maria del Mar Bonet canta Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Salvador Espriu. La cantant edita un nou treball discogràfic, Fira encesa, que recull totes les cançons a partir de poemes de l'obra de Rosselló-Pòrcel. A l'escenari de la catedral, Maria del Mar Bonet recordarà l'obra de Salvador Espriu amb alguns poemes musicats per Lautaro Rosas. El concert tindrà lloc l'11 de maig a les 10 del vespre a l'avingua de la Catedral de Barcelona.

Cloenda del XXIX Festival Internacional de Poesia de Barcelona. Sis poetes de primer nivell es trobaran al Palau de la Música, en l'acte que tanca la Setmana de la Poesia el 14 de maig a les 9 del vespre: el poeta català Francesc Parcerisas; Bei Dao, poeta xinès a l'exili traduït a 30 idiomes; Jorie Graham, poeta novaiorquès; el català Carles Miralles; Hans Magnus Enzensberger, un poeta alemany amb compromís polític, social i humanístic, i Fabio Morabito, poeta egipci i mexicà d'adopció, i una i les principals figures de les lletres hispanoamericanes.

Conscient que ha optat per la germana petita de les lletres, s’apunta a la frase de Federico García Lorca: “La poesia no vol adeptes, vol amants”. Embrancada a partir d’avui en la Setmana de la Poesia, Gregori opina que publicar poesia catalana depèn, sobretot, dels premis: “Gairebé tot el que es publica són premis, i estic convençuda que si es treuen, s’acabarà la poesia”. El problema és que la conjuntura econòmica, com en tot, és la que mana; després d’èpoques pròsperes —fins al 2006—, els efectes de la crisi s’estan notant i alguns festivals han desaparegut, o s’han transformat en biennals. O se’n rebaixa del pressupost i la dotació. És el cas, sense anar més lluny, dels Jocs Florals que ahir va recollir Gregori. Si l’hagués guanyat el 2012, la bossa era de 10.000 euros, però aquest any és de 9.000. Una rebaixa de pressupostos que també ha tingut efectes en l’organització de la Setmana de la Poesia de Barcelona amb un 8% menys que el 2012, i que aquest any, potser per això, ha reduït la participació —de deu a sis— de poetes estrangers convidats al Festival Internacional de Poesia de Barcelona.

El pressupost previst per a la Setmana de la Poesia del 2013 és exactament de 258.000 euros. “Només el comissari de l’Any Espriu [Xavier Bru de Sala] ja cobra la meitat”, subratlla la guanyadora dels Jocs Florals.

També és crítica cap a la diferència de tracte que rep la poesia en dates assenyalades de les lletres, com ara Sant Jordi: “És clar que ven més Mercedes Milà que la poesia”. Ho diu rient, traient ferro: “Encara sort que el lector de poesia és fidel i sempre torna”.

Àngels Gregori creu en la capacitat de les noves tecnologies i d’Internet en la difusió de la poesia, però diu que a ella li costaria llegir Josep Riera en un ebook. Passa el mateix amb les lectures de poemes: “Fa uns dies, a la seu d’Òmnium teníem una lectura. El públic el componien quatre persones, però en un moment de la lectura una de les que muntaven l’streaming va explicar molt contenta que hi havia 1.000 persones seguint-la per la xarxa. Em va deixar molt sorpresa. La veritat és que jo aprecio —i crec que ho faria qualsevol— la reacció de les persones quan llegeixen els poemes. El contacte i l’intercanvi directe. Ara bé, a aquest pas, les lectures de poesia, des de la cuina”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Blanca Cia
Redactora de la edición de EL PAÍS de Cataluña, en la que ha desarrollado la mayor parte de su carrera profesional en diferentes secciones, entre ellas información judicial, local, cultural y política. Licenciada en Periodismo por la Universidad Autónoma de Barcelona.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_