Tot esperant Marconi

Ara que se’n va Manel Fuentes de Catalunya Ràdio hi ha apostes per veure qui el substituirà.

He escoltat milers d’hores de Catalunya Ràdio, i ho he fet durant molts anys, però les franges horàries que m’agradaven han anat desapareixent una rere l’altra. Alguns espais han emmudit, segueixo un programa que ha migrat a una altra emissora i els podcasts de ràdios de fora van molt bé al cotxe. A hores d’ara l’escolto molt poc. I no dec ser l’únic, perquè l’audiència baixa i cada temporada perden —perdem tots plegats— més llençols. No els facin la pregunta, que no la sabran respondre: què diferencia la Catalunya Ràdio d’avui de la de fa 20 anys? Hi trobem les mateixes fórmules de sempre i, quan s’intenta innovar, o bé la innovació no es veu enlloc, o bé se’ns encoloma un programa com ara Els optimistes, que n’hi ha per apagar la ràdio i dir que ja s’ho faran.

No és gens estrany que la resta es quedi amb els esquemes dels vuitanta i dels noranta. Bé, no pas tot, què més voldríem que escoltar lloros, moros, micos i senyors de Puerto Rico. És que fins i tot els vicis són els mateixos. Venien de lluny i ja van tancar Catalunya Cultura, i ara corsequen Catalunya Ràdio. Cultura, què és això? Contra el projecte, la inèrcia. Contra l’entreteniment, Ràdio Panellet. Contra el talent, amics, coneguts i saludats. És que fa 20 anys que sentim alguns tertulians que, a més, surten a altres emissores dient el mateix que deien fa 20 anys. És que mataran d’avorriment l’audiència que els queda, no m’estranya que creixi la de L’ofici de viure!

Les comparacions injustes són odioses, però les justes són imprescindibles. I comparar és tan fàcil com moure el dial o escoltar què es fa a l’estranger per Internet. Sí, si fer ràdio fos tan senzill tothom s’hi podria guanyar la vida. Però és que ara mateix, a Catalunya Ràdio, al costat de bons professionals, hi ha massa hores que tenim la sensació que la vida se la podria guanyar qualsevol. Ara que se’n va Manel Fuentes hi ha apostes per veure qui el substituirà. Joan Barril? Pere Tàpies? Ben-Hur? Milián Mestre? Déu meu, els uns deien que li volien treure la crosta i els altres ens la deixen sense esma.

Si fa el mateix que els altres mitjans i, de mica en mica, que tothom, què diferencia Catalunya Ràdio de la resta? Què ens aporta? I, sobretot, per què l’hem d’escoltar? Senyors Riera i Duart: tenim alguna mena de cosa semblant a un projecte? Amb cara i ulls, si pot ser. Si no els sap greu, si no és demanar massa, si us plau...

Para poder comentar debes estar registrado en Eskup y haber iniciado sesión

Darse de alta ¿Por qué darse de alta?

Otras noticias

Webs de PRISA

cerrar ventana