Selecciona Edición
Entra en EL PAÍS
Conéctate ¿No estás registrado? Crea tu cuenta Suscríbete
Selecciona Edición
Tamaño letra

El paper encara és viu

El llibre digital no afecta els negocis, però els llibreters acusen greument la crisi i la davallada del consum general

La llibreria Leo, que s'ha obert recentment a València. Ampliar foto
La llibreria Leo, que s'ha obert recentment a València.

“Preferisc el llibre en paper, tindre’l entre les mans, tocar-lo”, afirma Rafael Marco, un advocat que es refugia en les llibreries quasi diàriament, tot i que té un lector de llibres electrònics, l’anomenat e-reader, que no li acaba d’apanyar. El paper continua sent el suport preferit pels lectors, però la despesa en llibres ha baixat considerablement a causa de la crisi.

“Estem amb l’aigua al coll”, diu amb un somriure resignat Miguel Morata, gerent de la llibreria Primado, oberta fa 26 anys. “En aquest primer trimestre del 2013”, comenta “ja hem notat un descens del 25% al 30% de vendes a causa de la virulència de la crisi en altres sectors”. La majoria dels llibreters consultats coincideixen en aquest percentatge. “Un descens del 30% és moltíssim”, confirma Julia Troncoso, sòcia de la llibreria Leo, inaugurada el 2011, en plena crisi, en el nucli antic de València. “El marge de beneficis bruts d’una llibreria”, explica, “és només d’un 25% a un 30%”. “Així doncs, amb la caiguda de vendes, la situació ens supera. D’altra banda, segons Miguel Ángel López, de la llibreria Valdeska, situada també en el centre de la ciutat, la crisi no es mesura tan sols amb xifres. “Es nota simplement en la gent que entra per la porta”. “El primer trimestre d’enguany ha estat terrible”, es lamenta.

A banda del gran nombre d’aturats que no poden ni pensar a comprar llibres, la paralització del sector públic i les retallades de sou als funcionaris, que almenys tenen assegurats uns ingressos mensuals, actualment afecta molt aquests negocis. Consuelo Soriano, responsable de la llibreria generalista més antiga de València (fundada el 1947), detalla que “hi ha hagut una frenada en sec pel que fa a la venda de llibres específics, com ara els de preparació per a oposicions, atés que ja no se’n convoquen, i d’obres de reciclatge i formació de professionals liberals, com ara advocats o executius”.

El president del Gremi de Llibrers de València, David Cases, confirma la davallada general, però manté l’esperança. “És veritat que vivim un moment complicat, però el nostre sector, acostumat a viure sempre en crisi i a sobreviure amb molt poquet, és un dels que més resisteix”. De fet, segons Cases, les baixes de socis del Gremi han estat compensades per les altes.

Els llibreters han hagut de patir, a més, l’impagament dels bonollibres escolars per la Generalitat. “La Conselleria d’Educació ha estat dos anys sense pagar-nos”, explica Cases. “Ara ja ha començat a fer-ho, però encara ens deu un 30%, vora 8 milions d’euros, que és molt”. “Algunes llibreries”, afig, “han viscut una situació molt angoixant, fins al punt que han hagut d’acomiadar treballadors”.

Malgrat tot, en el Gremi de Llibrers són optimistes. “Es llig més que mai, ens movem moltíssim i fem activitats per a atraure la gent, com ara presentacions de llibres, contacontes o tallers”, diu Cases. “El nostre futur”, adverteix, “depén de fer bé la faena i de saber adaptar-nos al mercat i als nous costums”.

L’optimisme no és compartit per tots. “Aquest negoci desapareixerà”, afirma Miguel Morata, “en un procés que no tardarà molt”. “Ja han tancat moltes editorials i distribuïdores”, diu. “Quan ens tocarà a nosaltres, que som el tercer esglaó de la cadena del llibre?”. Una altra llibreria emblemàtica, París-Valencia, que l’any que ve farà 60 anys, esquiva la situació “amb resignació”, indica Carlos Olivert, “augmentant el temps dedicat al negoci i disminuint despeses i beneficis”. “Breguem amb dues crisis”, afirma, “la del llibre imprés i l’econòmica”.

La llibreria Tres i Quatre, de València. ampliar foto
La llibreria Tres i Quatre, de València.

El llibre digital és la gran amenaça del sector? Per al president del Gremi de Llibrers, el lector de llibres electrònics o altres suports, també electrònics, “afecten molt poc el nostre volum de negoci, perquè, a Espanya, el paper continua sent el suport principal”. Amb tot, matisa Cases, els nous dispositius i Internet “han reduït molt la producció i la venda d’obres de consulta general, enciclopèdies i diccionaris”. Segons Miguel Ángel López, de Valdeska, “l’e-reader afectarà especialment les llibreries que depenen més dels best-sellers”. Així ho sembla confirmar Carles, un lector compulsiu que ha tingut una retallada de sou d’un 30 per cent des de l’any passat: “Des que em regalaren per Nadal un e-reader, no m’he comprat cap llibre en paper”. “No és que no vulga”, justifica, “és que ja no puc”. Carles confessa que ha llegit en tres mesos una desena de novel·les, "fins i tot novetats acabades d'editar", procedents de webs de descàrrega 'pirates'.

Tot i les opinions contradictòries, en allò en què els llibreters consultats coincideixen és a apuntar cap a dalt, cap als governs. “Sembla una contradicció, però estem en un moment de gran creativitat intel·lectual”, diu Julia Troncoso. “Si el Govern es preocupara de fomentar la cultura, podríem remuntar, i no solament nosaltres: el desenvolupament d’un país depén molt de la cultura”. David Cases no té cap dubte: “la cultura com a inversió és part de la solució a aquesta crisi”. El Ministeri de Cultura francés prepara un pla de rescat, entre quatre i set milions d'euros, per a evitar el tancament de les llibreries d'aquell país i l'afonament total d ela cadena del llibre. Però a Espanya també hi ha una mesura proteccionista: el preu fix del llibre, que evita que les grans cadenes competisquen amb les llibreries més menudes.

Mentrestant, l’especialització i la imaginació també poden servir d’antídot contra la crisi. De fet, sobreviuen establiments com la històrica Tres i Quatre, llibreria especialitzada en obres de l’àrea catalanoparlant, o se n’han creat de noves, com Ranabooks, dedicada al llibre en anglés i als recursos didàctics per a l'aprenentatge d'aquest idioma. I en els ambients més alternatius, el llibre és coprotagonista juntament amb la música, les tertúlies i les copes, en llocs com ara Slaugtherhouse, Ubik o Cosecha Roja, en el barri valencià de Russafa.