Torna la marea de paper

Del 25 d'abril al 5 de maig, tindrà lloc als Jardins de Vivers de València una altra edició de la Fira del Llibre, la que fa 48, que reunirà milers de persones —al voltant de 400.000 l’edició passada— concentrades de manera significativa els caps de setmana i la festivitat del Primer de Maig. L’esdeveniment acollirà algunes de les plomes més reeixides del moment i oferirà un calendari ben complit d’activitats amb el llibre i la seua perifèria com a eix i hi haurà una figura en el centre dels homenatges, el poeta Vicent Andrés Estellés. Tot això en un context de crisi econòmica que, com en uns altres àmbits, esquitxa amb força l’activitat cultural, i també de retallades i incompliments per l’Administració, i de la incertesa que rodeja un sector sotmés als canvis econòmics i sociològics de l’era digital. Circumstàncies que no poden fer oblidar que estem davant de la segona fira del llibre més important de l’Estat, per darrere de la de Madrid. Com recalquen els organitzadors, Sant Jordi, a Barcelona, és un muntatge molt important, “però no és una fira”.

Respecte de l’impacte de la crisi, tant el Gremi de Llibrers, organitzador de la Fira, com l’Associació d’Editors, que col·labora en l’esdeveniment, calculaven, en tancar el balanç de l'exercici, que la baixada de facturació durant l'any 2012 se situava entre el 15% i el 20%. Una situació agreujada pels deutes i les retallades del Consell: vora el 30 % de la subvenció de la Generalitat corresponent als bonollibres encara no s’ha pagat, fet que suposa l’astronòmica xifra, per a un sector tan modest, de vuit milions d’euros. Pel que fa a la mateixa Fira del Llibre, com explica la directora, Gloria Mañas, l’organització encara no sap de quins diners disposarà quant a subvencions. “Les institucions ens diuen que podem comptar amb les ajudes, però fa quatre edicions que organitzem la Fira sense saber-ne la quantitat final”.

Com a orientació tenen l’edició del 2012, en què la suma de subvencions de les diferents administracions, Generalitat, Diputació i Ajuntament de València, bàsicament, arribà a uns modestos 65.000 euros, un 30 % menys que en l’edició anterior. Això fa que els organitzadors hagen pressupostat a la baixa en previsió de més retallades: 120.000 euros aquesta edició enfront dels 150.000 del 2012. Amb tot, la quantitat i la qualitat de la programació de la Fira d’enguany no sembla devaluada respecte d’edicions anteriors. I tampoc no ha afectat la participació del gremi, 70 parades per a 47 llibreries, més 5 parades corresponents a institucions, un nombre semblant a l’edició del 2012. Un exercici, per cert, que malgrat ser un dels més virulents dels que fa que estem en crisi, va ser profitós per a la Fira, amb unes vendes de 800.000 euros, un 15 % més que l’edició anterior. Tot i la crisi, un factor tan incontrolable com les condicions meteorològiques, bones en aquell cas, poden marcar el desenvolupament de la Fira. “Si eixira plovent el Primer de Maig, les vendes ja se’n ressentirien molt”, apunta un llibreter.

Els organitzadors han pressupostat a la baixa en previsió de més retallades: 120.000 euros

A més, a banda de les xifres de negoci, no es pot oblidar que l’esdeveniment és una plataforma de contacte entre els autors i el públic lector i que el relleu més destacat d’una Fira rau també en la capacitat d’atraure algunes de les plomes més cotitzades del moment. Així, pel recinte firal passaran escriptors i escriptores ben coneguts, com ara Rafael Chirbes, Javier Sierra, Carmen Amoraga, Ferran Torrent, Laura Gallego, Juan Cruz, Lorenzo Silva o Miguel Ángel Aguilar, entre altres. Amb ells, desenes d’autors menys mediàtics, molts del circuit literari en català. A l’hora de tancar aquest article encara no s’havia determinat el nombre de signatures, però podrien arribar a les 300, com l’edició passada. Hi haurà també un homenatge a Manuel Vicent.

David Cases debuta aquesta Fira com a president del Gremi de Llibrers, càrrec que va heretar de la mateixa Gloria Mañas. Sobre la programació de l’esdeveniment, el nou director dels llibreters valencians apunta que “per sort continua més o menys igual, però també perquè hi ha molta gent que hi col·labora, molts autors que hi vénen i no cobren”. “Perquè la Fira no costa el que ens donen”, diu amb referència a les subvencions, “sinó més del doble. Per tant, la resta dels diners els hi hem de posar els llibreters, tot i que del que es tractaria seria de fer negoci”.

Preguntat per les expectatives d’aquesta edició, tenint en compte els bons resultats de la Fira del Llibre 2012, Cases se sincera: “No esperem que siga una Fira, quant a vendes, millor que l’anterior, però també hem de tenir en compte que és una festa, un lloc de trobada entre autors i lectors, és alguna cosa més que vendre llibres”, assenyala, al mateix temps que es congratula del fet que el nombre de llibreries presents siga el mateix. “Hi ha hagut tres o quatre baixes, per diverses raons, i tres o quatre altes, la qual cosa significa que el gremi es manté. La crisi ens afecta, com a tots, perquè la caiguda quant al consum és brutal, però també és veritat que estem acostumats a viure amb poquet”.

El nostre país, a més, presenta peculiaritats negatives que no tenen res a veure amb la crisi. Segons les dades aportades pel president de l’Associació d’Editors del País Valencià, Jesús Figuerola, el diferencial entre els índexs de lectura valencians i els de la resta d’Espanya han tornat a créixer i se situen tres punts per davall de la mitjana, un punt i mig més que en l’avaluació anterior. I si parlem de percentatges de lectors en la llengua pròpia, n’hi ha un 3 % que lligen algun llibre en valencià, xifres molt per davall de la resta de comunitats amb idioma propi. Una altra dada: en els anys 90, el País Valencià era la tercera potència editorial de l’Estat, per darrere de Catalunya i Madrid. Ara és la cinquena, sobrepassada per Andalusia i el País Basc. Els editors fa temps que han plantejat a la Generalitat un pla de foment de la lectura, necessitat que Casas comparteix plenament: “Estem en uns nivells de lectura baixos. Si bé és cert que en el conjunt d’Espanya ha pujat el nombre de lectors, les vendes han baixat. Això és perquè augmenta la gent que empra les biblioteques o que llig en dispositius digitals”, explica el president dels llibreters amb relació a un hàbit de lectura que encara és molt minoritari a l’Estat, però que, amb tota seguretat, anirà augmentant els propers anys. De moment, tanmateix, la guerra de la Fira no és aquesta. “Volem ser positius. I encara més de cara a una Fira del Llibre que, a banda de tot, és una festa: els nivells de lectura són tan baixos que hi ha un enorme marge de millora”, rebla Cases.