Els poders ‘fàstics’ arriben a la novel·la
A les il·lusions els passa com als cossos, que al final moren i fan pudor.
D’olor de podrit, ja no en fa només a Dinamarca. Molt més a prop, tant com aquí, a les il·lusions els passa com als cossos, que al final moren i fan pudor. Ho diu Rafael Chirbes a En la orilla, la gran novel·la de la crisi d’aquesta Diada, i ho diuen d’una o altra manera Lazkano, Zuviría, Suárez i Cucaracho, protagonistes de les altres novel·les que més bé retraten el creixement de la denúncia política en la narrativa espanyola actual. Que l’hi preguntin si no a l’Esteban, septuagenari doblegat per la crisi; que l’hi preguntin a tothom al pantà d’Olba, on desenvolupa Chirbes el seu fresc més amarg. Sentint-los, llegint-los, es demostra que el realisme social encara pot dir moltes coses sobre l’abús de poder, sobre el preu i el valor, sobre en què es converteixen veritats i persones sota la llei del més fort.
És el mateix que traspua el Victus d’Albert Sánchez Piñol (en versió original en castellà i ara traduït al català) si no el reduïm a la clau sobiranista: més enllà de l’humor, la història i l’aventura de la seva visió del 1714, la millor novel·la de l’autor català ho és també perquè demostra que la traïció treballa sempre en contra dels febles.
Una altra cosa, és clar, és que els traïdors amaguin tortures o delacions, com en els personatges que el cas Laza-Zabala ha inspirat a Harkaitz Cano en la imprescindible Twist. O que els secrets siguin d’Estat, com en el triangle entre Suárez, el Rei i Carmen Díaz de Rivera, juganerament recreat per Manuel Vicent a El azar de la mujer rubia.
Tanta cloaca, al final, ens pot fer pensar, però, que la ficció torna a ser més que un mirall: llegint Donde mueren los payasos, la farsa electoral que Luis Noriega ha convertit en troballa, recordarem que tot mirall, amb prou pa i circ, acaba reflectint esperpents.
En la orilla. Rafael Chirbes. Anagrama. 440 pàgines, 19,90 euros. Victus. Albert Sánchez Piñol. La Campana. 608 pàgines, 24 euros. Twist. Harkaitz Cano. Seix Barral. 432 pàgines, 21 euros. El azar de la mujer rubia. Manuel Vicent. Alfaguara. 256 pàgines. 18,50 euros. Donde mueren los payasos. Luis Noriega. Blackie Books. 376 pàgines, 21 euros.
La ridícula idea de no volver a verte
Rosa Montero. Seix Barral. 240 pàgines. 18 euros.
El diari de Marie Curie, inclòs al final del llibre, impulsà l’autora de La loca de la casa a escriure aquesta obra, a mig camí entre el record personal i la memòria col·lectiva, sobre la superació del dolor, les relacions entre homes i dones, la vida i la mort.
Lo que mueve el mundo / El que mou el món
Kirmen Uribe. Edicions 62 / Seix Barral. 184 / 240 pàgines. 19 euros
L’autor de Bilbao-New York-Bilbao crea ara una història basada en un fet real i en un heroi anònim i el seu entorn, que va acollir una nena basca que el 1937 va ser enviada a Gant (Bèlgica). Metàfora d’una tempesta que arrasà Europa.
Encuentro en Berlín
Pepe Ribas. Destino. 351 pàgines. 19,50 euros.
La vella i la nova Europa vistes pel fundador de la revista Ajoblanco en una ficció trepidant. Un jove xilè, fill d’una dona torturada durant la dictadura, deixa el país per un desengany professional. A Berlín es troba al mig de conspiracions econòmiques i polítiques.
Estaba en el aire
Sergio Vila-Sanjuán. Destino. 235 pàgines. 19,50 euros.
Guanyadora del premi Nadal 2013, aquesta novel·la se situa a la Barcelona de 1960 i fa un retrat de la burgesia de l’època. El programa radiofònic Rinomicina le busca, el món de la publicitat i un jove que cerca els seus orígens en són alguns dels ingredients.
Óscar y las mujeres
Santiago Roncagliolo. Alfaguara. 314 pàgines. 19,50 euros.
L’Óscar és un guionista de telenovel·les que pateix un bloqueig: la seva nòvia l’ha abandonat i ell només escriu quan està enamorat. Una de les novel·les amb més humor de l’escriptor peruà. El productor contracta una prostituta per veure si recupera l’ànim.
El año en que me enamoré de todas
Use Lahoz. Espasa. 304 pàgines. 19,90 euros.
Premi Primavera, comèdia romàntica sobre l’amistat i l’amor, amb víctimes i culpables. Sylvain Saury, un jove parisenc, prefereix una feina mal pagada a Madrid, on viu una ex, que quedar-se a París. La troballa d’un manuscrit li canviarà la vida.
Si mañana muero
Eugenio Fuentes. Tusquets. 450 pàgines. 20 euros.
La novel·la més ambiciosa del creador del detectiu Ricardo Cupido. Una història coral de pèrdues i renúncies que comença el 1936 a Madrid: un jove pintor fa la seva primera exposició, però l’esclat de la Guera Civil ho trastocarà tot.
El traspié
Fernando Savater. Anagrama. 93 pàgines. 11,90 euros.
Recuperació revisada d’aquesta història, entre la ficció i la realitat, que Pilar Miró va encarregar a l’escriptor, ara fa 25 anys, per a l’espai de TVE A través del espejo. Comèdia filosòfica sobre la relació entre Schopenhauer i una jove escultora.
Entonces
Isabel Núñez. Alfabia. 314 pàgines. 20 euros.
Una mare embarassada li dóna a la seva filla de dos anys una llima metàl·lica perquè jugui. La nena cau i se la clava a l’ull. Drama familiar que patirà sobretot Olivia, la nena que naixerà, protagonista d’aquesta commevedora història que repassa la seva vida.
La chica zombi / El show de Grossman
Laura Fernández. Seix Barral / Aristas Martínez. 319 / 173 pàg. 18,50 / 18 euros
La jove escriptora i periodista es mou molt bé en la fantasia. Erin, la protagonista de La chica..., pensa que és morta, o només és l’adolescència? Amb El show... entra en la ciència-ficció. Dues històries tan esbojarrades com divertides.
Taimir
Lázaro Covadlo. RBA. 267 pàgines. 20 euros
La potent imaginació de l’autor (Buenos Aires, 1937) li permet oferir una galeria de personatges, delirants, entorn d’un home que pateix nanisme, el Enano García. Per mitigar la seva soledat, té nines inflables tan perfectes que sovint la gent les confon amb dones reals.
Hot sur
Laura Restrepo. Planeta. 555 pàgines. 21,50 euros
El món terrible de la immigració llatinoamericana és un tema que l’autora colombiana coneix bé. I aquí ho planteja amb una anàlisi molt crítica, en clau gairebé de thriller. María Paz arriba als EUA a la recerca d’un somni, però aviat passa a malson, amb presó inclosa...
Restos humanos
Jordi Soler. Mondador. 190 pàgines. 17,90 euros
Des de la interessant i biogràfica Los rojos de ultramar, la imaginació de Soler s’ha disparat en totes les direccions. Tan bon cronista com novel·lista, ens explica ara l’experiència d’un periodista que fa un reportatge sobre un predicador de mercats, carnisseries i bordells.
La gran Marivián
Fernando Aramburu. Tusquets. 280 pàgines. 18 euros
Amb aquesta obra, el prestigiós autor basc de Los peces de la amargura tanca la Trilogía de Antíbula. En un Estat policial mor una actriu, imatge del règim. Un periodista, acomiadat per fer una necrològica poc entusiasta, investiga la seva vida. Crítica amb humor de la manipulació del passat per part de l’Estat.
La vida interior de las plantas de interior
Patricio Pron. Mondadori. 140 pàgines. 15,90 euros
Tretze relats, irònics i surrealistes, d’un dels autors argentins del moment. Una florista obsessionada amb un client, o una dona en una bugaderia envoltada d’històries d’actrius porno mortes, són alguns dels seus fascinants personatges.
Historias del dinero
Alan Pauls. Anagrama. 209 pàgines. 17,90 euros
L’autor argentí tanca aquí la seva trilogia sobre l’Argentina dels setanta (Historia del llanto i Historia del pelo). El diner és el protagonista: un executiu mor quan cau l’helicòpter en què viatjava. Però desapareix la seva maleta plena de dòlars, diner negre. Què pensava fer-ne?
Constructores de monstruos
Javier Tomeo. Alpha Decay. 120 pàgines. 14,90 euros
L’escriptor torna al seu món més estimat: els monstres. A mig camí entre Luis Buñuel i Mary Shelley, narra la història de dos constructors de monstres, en una realitat paral·lela i sinistra a la qual s’acosta amb humor. La novel·la inclou dibuixos del mateix autor.
Gallinas de madera
Mario Bellatin. Sexto Piso. 152 pàgines. 16 euros
En clau experimental com en bona part de la seva obra, el prolífic escriptor mexicà reuneix dos autors tan diferents i complementaris com el txec Bohumil Hrabal i el francès Alain Robbe-Grillet. No ho fa des de la biografia, sinó des de la reflexió sobre la literatura.
