_
_
_
_
_
Narrativa catalana

Quatre camaleons

La veu. Amb una de pròpia, no hi ha dos dracs iguals.

Un peix-drac i un cavaller, en una versió de Perseu i Andròmeda.
Un peix-drac i un cavaller, en una versió de Perseu i Andròmeda.

L’estil ho és tot, diuen. La veu. Amb una de pròpia, no hi ha dos dracs iguals. I menys, per als debutants més ferms que ha donat enguany la narrativa catalana.

En el nou estil del periodista Albert Forns (Granollers, 1982), per exemple, el drac de Sant Jordi acabaria aquest cop a Banyoles, amb potetes dalinianes, perseguit per un Quixot que fos la còpia d’un altre que en fos còpia, tot filmat entre cites vilamatianes, sense que en aparença passi res, pur estil Documenta (el premi, no l’exposició). Ho entendran llegint Albert Serra (la novel·la, no el cineasta), debut estrella de la temporada; brillant impostura —l’argument és senzill: en Forns decideix esdevenir en Serra— que entre Mallorca i l’Empordà converteix l’art en via d’accés a un autor referencial.

El primer drac de la professora Mar Bosch (Girona, 1981), molt diferent, seria en canvi un monstre ingenu i terrible, mig oníric mig glaçat per l’oblit, blau i tancat en una cel·la. Neixeria de l’univers creat per la gironina a Bedlam, premi Just M. Casero, novel·la de to i atmosfera on el protagonista, el nen Haiku, diu tant pel nom com el manicomi del títol. Només cal afegir-hi els tocs Calders, barrejats amb García Márquez i Saint-Exupéry, per copsar per què Bosch hauria de ser de les autores afavorides per la Diada.

Heretat per genealogia seria al seu torn el drac de Carles Terès (Barcelona, 1962), establert al Matarranya, que debuta amb Licantropia. Com els dips de Perucho, com els granotots de Sánchez Piñol, però en una llengua força propera a Moncada, els allobats de Terès són mites que com els dracs moren a l’abril: per arrelament, per tradició i perquè tot monstre amaga instints i abismes. Premi Guillem Nicolau, aquesta obra d’autoconeixement simula fantasia i terror a partir del paisatge, la parla i el llegat. Pura metamorfosi.

Roquer (de rock), familiar, vuitanter, audiovisual i sense medalla (l’únic no premiat), el darrer drac amagat de la Diada acabaria sent enguany la mascota del grup Les Roques a L’endemà, de Tuli Márquez (Barcelona, 1962). Història sobre el darrer concert d’una banda musical, però també sobre els somnis trencats i la fortuna, val la pena paladejar el seu ritme de thriller amb el rerefons de David Bowie. Un altre camaleó, de fet, un altre mestre de la disfressa. Un altre pur estil. Un altre drac.

Bedlam. Mar Bosch Oliveras. Empúries. 144 pàgines, 17,95 euros. Albert Serra (la novel·la, no el cineasta). Albert Forns. Empúries. 336 pàgines, 20 euros. Licantropia. Carles Terès. Edicions de 1984. 256 pàgines, 16,50 euros. L’endemà. Tuli Márquez. Periscopi. 194 pàgines, 17 euros.

Tot allò que una tarda morí amb les bicicletes

Llucia Ramis. Columna. 226 pàgines. 18,95 euros.


Jugant un cop més entre la ficció i la biografia, com a Egosurfing (premi Pla, 2010) i A coses que et passen a Barcelona quan tens 30 anys, la mallorquina evoca els seus rererebesavis per barrejar-hi, en el seu millor llibre, les reflexions d’una generació injustament castigada.

La nit de Vàlia / La noche de...

Monika Zgustova. Proa / Destino. 398 / 352 pàgines. 19 euros.


La Vàlia era la darrera d’una llista de dones russes enviades al gulag que l’autora txeca va trobar. Un testimoni que basteix la novel·la. La Vàlia manté una relació amb un marine que desapareix, i ella és enviada a un gulag per espia. Un infern que es farà purgatori quan surti i busqui el company i la filla que van tenir...

El llaütista i la captaire

Jordi Llavina. Amsterdam. 324 pàgines. 18,90 euros.


Entre els sentiments i la passió continguts i la reflexió falsament freda oscil·la la conducta del Marc davant d’un amor present i un d’antic que no marxa del cap. Personatge que es beneficia del vessant poètic de l’autor de Gelida, que torna a la novel·la amb un text intimista després de Nitrato de Chile, premi Pla.

El parèntesi més llarg

Tina Vallès. Proa. 192 pàgines. 17,90 euros.


"He jugat amb personatges que pensen molt i amb les coses que passen al seu cap, individus a qui enganxem en un parèntesi dins la seva vida”. Així defineix l’autora (Barcelona, 1976) els protagonistes del seu tercer llibre de relats, 17 narracions que li han valgut el premi més prestigiós del gènere, el Rodoreda.

El carrer de l’Embut

Pilar Rahola. RBA-La Magrana. 256 pàgines. 18 euros.


Retorn a la ficció, 30 anys després, de la periodista, que aprofita un episodi del seu avi —que patí un atemptat de la FAI a Cadaqués el 1937— com una de les espurnes d’un curiós collage de veus d’homes i dones dels convulsos anys vint i trenta. La mateixa Cadaqués, Mèxic i Cuba en són els escenaris.

Hi ha morts que pesen 100 anys

Tomàs Llopis. 3 i 4. 334 pàgines. 20 euros.


Trepidant relat dels Facadell, família d’origen morisc, a partir d’un bandoler, un capellà i el seu nebot. Premi Andròmina ex aequo amb La passió italiana de Carod-Rovira, barreja de notes de viatges, records i retrats literaris.

Plans de futur

Màrius Serra. Proa. 254 pàgines. 21,50 euros.


La vida del geni matemàtic Ferran Sunyer, tetraplègic, però sobretot de la família que li donà suport, serveix a l’escriptor i enigmista per vestir una història humana tendra i irònica, que funciona tanmateix com a metàfora tàcita de la situació de Catalunya. Premi Sant Jordi.

No eixuguis els plats

Carles Hac Mor. Pagès Editors. 112 pàgines. 14 euros.


Uns helicòpters que sobrevolen la casa d’un home que vol netejar el seu jardí, on troba de tot; una dona que s’assembla massa a una altra... L’atzar i l’absurd són el fil dels relats reconeguts (premi 7lletres) de l’autor lleidatà, que enguany té un altre llibre guardonat: el poemari Dietari del pic de l’estiu (Jocs Florals).

L’estiu que comença

Sílvia Soler. Planeta. 224 pàgines. 21,50 euros.


Premi Llull per aquesta obra de l’autora de Petons de diumenge, que ressegueix l’amistat de 50 anys entre la Júlia i l’Andreu, hereus de l’amistat dels pares. Amb vides i afanys diferents, les tradicions i un accident els unirà potser per sempre.

El banquer

Núria Cadenes. Edicions de 1984. 240 pàgines. 16,50 euros.


La vida i l’obra del mallorquí Joan March (“el banquer de Franco”) inspira aquest retrat d’un ésser acomplexat, a qui l’autora, amb capítols curts, segueix des de la infantesa rebuscant la gènesi d’un banquer sense escrúpols. Actual, vaja.

Quan arribi el pirata i se m’emporti

Lluís-Anton Baulenas. RBA-La Magrana. 430 pàgines. 20 euros.


“Sempre escric sobre la confrontació de dos mons que a la vida real no s’hauria donat”, diu l’autor de l’obra, amb la qual celebra 25 anys d’ofici, iniciats amb els relats de Qui al cel escup...: un metge del Raval i un ric empresari obscur es creuaran per un tema de diner fàcil.

Vine com estàs

Mercè Ibarz. Proa. 172 pàgines. 17,90 euros.


“Ah memòria, tens forma de conte”, apareix en aquest volum, que vol unir record i literatura. Episodis històrics de la Guerra Civil amb d’altres de familiars a l’època, a la Franja, precedeixen 10 relats generats per la pèrdua d’una amiga. Tot amb un llenguatge de regust oral i llibertat formal.

El fruit del baobab / El fruto...

Maite Carranza. Edicions 62 / Espasa. 352 pàgines. 17,90 euros.


Amb la mateixa valentia dels llibres juvenils abordant temes com l’abús sexual a infants (Paraules emmetzinades), la Premi Nacional salta a la novel·la per a adults: una pediatra s’involucra en la mutilació d’una jove immigrant gambiana.

La casa del silenci / La casa del silencio

Blanca Busquets. Rosa dels Vents / Grijalbo. 238 pàgines. 17,90 euros.


El Concert per a dos violins  de Bach, dues violinistes atretes pel mateix director d’orquestra i un violí en un abocador marquen el darrer llibre de l’autora de La nevada del cucut, premi Llibreter 2011.

Guanyar-se la vida

Què hi ha més oportú que dues novel·les que es demanen sobre el sentit de crear, sobre el compromís de l’artista amb l’obra, sobre la mercantilització de la cultura? Amb el referent comú de L’obra d’Émile Zola, el madrileny però valencià d‘adopció Martí Domínguez (Madrid, 1966) i Josep Maria Fonalleras (Girona, 1959) ho han fet en les dues grans obres metaliteràries de la Diada, El fracassat i Climent. El primer, en la seva minuciosa línia biogràfica —com demostren les premiades El secret de Goethe (Prudencia Bertrana 199) i El retorn de Voltaire (Josep Pla, 2007)—, rastrejant dos anys de la vida de Paul Cézanne, el fill de banquer que va triar un camí propi ple de dificultats. El segon, l’autor de Botxenski i companyia, per primer cop amb cares i escenaris reals, aborda la metaliteratura inventant la recerca d’un autor obsedit per l’encaix. I tots dos, amb l’amistat, la paternitat, la pèrdua i els jocs de miralls com a temes afegits. No hi ha dubte: Domínguez i Fonalleras, aquest cop, mereixen que el lector cridi amb ells: “Cézanne c’est moi!”, “Climent c’est moi!”.



El fracassat. Martí Domínguez. Proa. 272 pàg. 19 euros.Climent. Josep Maria Fonalleras. Amsterdam. 212 pàg. 17,90 euros.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_