Selecciona Edición
Entra en EL PAÍS
Conéctate ¿No estás registrado? Crea tu cuenta Suscríbete
Selecciona Edición
Tamaño letra

Llum col·lectiva

L’italià Matteo Ferroni, premi FAD, dissenya un llum molt especial per a la gent de Mali

El llum portàtil que l’italià Matteo Ferroni ha dissenyat per a Mali.

En un termini més o menys breu de temps, han coincidit a Barcelona dues experiències que tenen a veure amb la llum, l’artificial. La primera va tenir lloc el 14 de febrer al festival Llum BCN en diversos emplaçaments encadenats i va relacionar el Col·legi d’Arquitectes, la plaça de Sant Felip Neri i l’itinerari entre els dos llocs amb la gent portant llums en el trajecte. La instal·lació va dur-se a terme amb els llums del carrer apagats per poder experimentar les formes de llum d’una manera adequada.

Amb aquella instal·lació encara a la retina, aquesta setmana l’italià Matteo Ferroni, que va ser guardonat pel FAD amb el premi City to City, ha estat convidat per dues universitats per explicar el seu treball a Mali, en una àrea de 72 comunitats rurals d’uns 36.000 habitants. Un treball únic que posa en evidència la necessitat de reestructurar el tractament de la llum en l’espai públic. I podríem dir que el seu treball no té a veure tant amb la llum com amb la intenció d’ajuntar la gent.

Aquesta experiència consisteix en la construcció d’un artefacte —alguna cosa semblant a un fanal públic transportable— format per una roda de bicicleta, un bastidor fet amb canonades de ferro, una bateria i un capsal d’alumini de fosa amb 15 leds. És especialment remarcable el procés d’ideació. Vull dir, en honor a la peça, que no té plànols, que no s’ha dissenyat a partir d’una idea formal portada al paper segons la imatge recurrent en els mitjans sobre el procés creatiu de l’artista, amb les dosis de caràcter, rauxa i gestualitat habituals. Aquí el procés es caracteritza per una cura absoluta amb el medi en el qual es treballa i la voluntat de dissoldre-s’hi a partir de la seva indiscutible utilitat.

El procés incorpora diversos ingredients després d’haver-los observat detingudament, de tal manera que aquests són, podríem dir, el material del projecte. Observacions com ara que una part importantíssima de l’activitat rural d’aquestes comunitats té lloc a la nit sorollosa en contrast amb el dia silenciós, on les bèsties i les persones dormiten fugint de la calor. Parteix de l’observació que a la nit la gent s’il·lumina amb piles, anomenades en la seva llengua “barrines de l’obscuritat”, com també de l’estructura organitzativa d’aquestes comunitats i de la distribució que fan dels béns col·lectius, com ara els molins o els horts comunitaris. Parteix d’observar el paper de les associacions de dones, que són les que estructuren les diferents activitats de la comunitat, i del paper dels nens, bàsic en el funcionament i manteniment de les màquines, poques i elementals, quasi preindustrials. Es basa en afinades mirades que permeten veure que la gent s’agrupa i seu en seients bàsics, però no tenen taules, la taula és el terra, l’element que durà a situar el llum horitzontalment. O en l’aspecte dels estris més comuns de transports, carrets amb rodes de moto tirats per burros o impulsats per persones.

D’aquest conjunt d’observacions sorgeix a poc a poc i va prenent forma una idea que mira de contenir tots aquests ingredients sense deixar de banda els artesans que hi intervindran: el mecànic de bicicletes, el manyà, el que fon el metall en forns primitius o l’electricista. Però les més interessants són aquelles que permeten donar el sentit primer a aquest treball, anomenat per les dones de Mali, Foroba Yelen (Llum Col·lectiva). Trobo especialment significatiu fixar-se en com es reuneix durant el dia la gent sota l’ombra d’un arbre i com aquest espai d’ombra dimensiona el grup i l’activitat. Aquesta observació permet imaginar com seria el contrari, és a dir, substituir l’ombra per llum i l’arbre per una bombeta.

Però el més radicalment diferent és el concepte en què es basa tot això: allà, a Mali, no es tracta d’il·luminar l’espai sinó l’activitat. En veure les imatges i les filmacions d’aquesta iniciativa ens adonem que, més que la làmpada, és la gent la que duu la llum. En mirar aquesta iniciativa i l’acció de la plaça Sant Felip Neri no podem evitar pensar en la llum en l’espai col·lectiu com una cosa que ha fet un viatge des de les nostres ciutats fins a l’Àfrica per donar lloc a una cosa tan fantàstica, amb el desig que ara faci un viatge de tornada. A veure si així, cansats de tant simbolisme embafant, rebem la inspiració que ens cal.

El llum portàtil que l’italià Matteo Ferroni ha dissenyat per a Mali. / matteo ferroni