_
_
_
_
_
ART
Análisis
Exposición didáctica de ideas, conjeturas o hipótesis, a partir de unos hechos de actualidad comprobados —no necesariamente del día— que se reflejan en el propio texto. Excluye los juicios de valor y se aproxima más al género de opinión, pero se diferencia de él en que no juzga ni pronostica, sino que sólo formula hipótesis, ofrece explicaciones argumentadas y pone en relación datos dispersos

Absències

El 1972, molt abans que els artistes comencessin a abusar de la seva condició d’ubics i globetrotters, el nord-americà Allen Ruppersberg (1944) va idear una instal·lació per a una de les parets del Pomona College Art Gallery (Los Angeles), titulada Where’s AI? (“On és AI?”), un tableau fotogràfic amb desenes d’imatges en color i targetons escrits a màquina que feien referència a ell mateix, al seu estat d’ànim i a la seva possible localització (en aquells dies l’artista vivia entre Nova York i Los Angeles), amb comentaris de persones que l’havien vist o havien parlat amb ell. L’obra, que va ser adquirida posteriorment pel MoMA, es va llegir com una absurda taxonomia de la condició transversal de l’artista i de la molt utilitzada estratègia d’ocultació i desplaçament, que passa de l’absència de l’autor a la seva imatge insinuada en un mitjà donat, de la mateixa manera que l’objecte artístic, en el cas d’autors com Daniel Buren o Marcel Broodthaers, passava al dispositiu del muntatge i a d’altres “suplements” que envolten la mercaderia de l’obra (catàlegs, pòsters), tot funcionant com actes de resistència crítica.

PROJECTE THE UMBRELLA CORNER (4/7)

PROJECTE THE UMBRELLA CORNER (4/7)

I Can't Relieve Al Didn't Come. The Green Door

Dora García

Galeria ProjecteSD

Pge. Mercader, 8, bxs 1. Barcelona

Fins a l’1 de març

LA TEORÍA DE LA EVOLUCIÓN

LA EVOLUCIÓN DE LA TEORÍA

Ferran García Sevilla

Galeria Joan Prats

Rbla. de Catalunya, 54. Barcelona

Fins al 16 de març

Aquella obra seminal de Ruppersberg li serveix ara al suís Moritz Küng de punt de partida per comissariar un cicle expositiu a la galeria ProjecteSD. Des de l’octubre passat, The Umbrella Corner encadena set treballs que transcorren paral·lelament a la programació de la galeria barcelonina. El títol es refereix a un espai particular situat a l’entrada de la sala, un estrany racó de només 60 x 60 centímetres que fins ara havia estat ocupat per un paraigüer de vidre. Allà, Küng ha establert un projecte de contingut específic, en convidar una sèrie d’artistes a reaccionar a les limitacions d’aquest espai i a l’obra de Ruppersberg en una narrativa coral al voltant de l’evitació, la desaparició, l’exclusió i el record.

Cadascuna de les peces adopta un títol que és un extracte dels diàlegs i les frases que formen part de Where’s AI?; la primera intervenció va anar a càrrec de l’artista holandès Willen Oorebeek, amb la instal·lació mural Before and After; la va seguir la performance AI’s Missing a Good Time, del francès Pierre Leguillon; l’autora belga Sophie Nys va signar el tercer lliurament, Too Bad AI’s Not Here, i des del passat 26 de gener, Dora García (Valladolid, 1965) presenta la peça The Green Door, literalment una porta verda de fusta que fa referència a diverses fonts de la narrativa de ficció, relats d’aventures (The Green Door, 1906, d’O. Henry) i de mons màgics (The Door in the Wall, 1911, de H.G. Wells), al cinema pornogràfic (Behind the Green Door, 1972, dels germans Mitchell) i a la música (Green Door, 1956, de Jim Lowe).

Un espai residual, de menys d’un metre quadrat, pot ser més enriquidor que tota una galeria d’art

La porta, encara que permanentment tancada, està oberta a les múltiples interpretacions i a la imaginació del visitant, que bé la podria associar a la conspícua Étant donnés (1966) de Marcel Duchamp, on de nou un tros de fusta apareix com l’únic element exposat a la mirada general, encara que l’espectacle que es pot veure a través d’ell hagi estat organitzat per articular la presència de l’espectador, que mai no acaba de descobrir quin sentit té el que veu a través de l’espiell (una dona nua que jeu en un descampat, una cascada d’aigua, la llum d’un quinqué). De manera menys perversa, Dora García impedeix que l’espectador descobreixi el que hi ha darrere la porta, ja que entén, seguint Lacan, que no és possible conèixer la realitat: “La realitat és indescriptible, cosa que exigeix activament l’atenció de l’individu, sovint de manera agressiva, com el cop a la porta que interromp el son”.

Projectes com The Umbrella Corner alimenten el prim cos artístic de la ciutat. Un espai residual, de menys d’un metre quadrat, pot ser més enriquidor que tota una galeria d’art. El cas de la Joan Prats és paradigmàtic, una sala de prestigi acumulat que actualment no té un programa d’exposicions solvent i ambiciós. Les obres de l’artista mallorquí Ferran García Sevilla (1949), que no exposava a Barcelona des del 2007, són exemples de la teoria de la involució en alguns espais artístics; pintures, fotografies, dibuixos i instal·lacions que abasten 50 anys i que s’exhibeixen, sense cap sentit, barrejats, a les sales d’aquesta galeria degana de la rambla de Catalunya. En uns moments en què la crisi escanya, el galerista o s’arrisca o desapareix. Hi ha molt bons directors de galeries i comissaris que treballen amb rigor i autoexigència. Seria el moment d’obrir-los portes.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_