La difícil supervivència de l’horta

Un llibre, un documental i una exposició de la Universitat de València valoritzen un patrimoni de futur incert

Una de les fotografies de Miquel francés en l'exposició sobre l"horat de València. / MÒNICA TORRES

Els anys d’urbanisme descontrolat, a més d’una sensibilitat social ben escassa vers els valors mediambientals, quasi liquiden les últimes restes de la valuosa horta dels voltants de València. L’esclat del model féu que, sobtadament, les grues s’aturaren. I molts dels projectes que havien de continuar mossegant el paisatge s’aparcaren a desgrat. L’horta guanyà la batalla que se li negava després d’anys de sensibilització, mobilitzacions i una iniciativa legislativa popular (ILP) amb 117.000 signatures que el PP va ignorar sumaríssimament. Malgrat tot, la supervivència d’aquest patrimonial cabdal, un dels entorns urbans més singulars en el context europeu, continua lluny de guanyar el pols definitiu amb la voracitat urbana.

Fa uns quatre anys, Joan Romero, catedràtic de Geografia Humana de la Universitat de València, i Miquel Francés, també geògraf i responsable del taller d’audiovisuals de la institució acadèmica, conceberen una ambiciosa iniciativa multidisciplinària per valoritzar l’horta de València i reobrir el debat sobre les seues magres perspectives de futur. El projecte va començar a quallar fa dos anys. I aquesta setmana es presentava el resultat final i les seues tres potes: un llibre, un documental i una exposició que reflexionen sobre la vàlua econòmica i patrimonial “d’un dels paisatges culturals més importants del Mediterrani”, segons diuen els impulsors del projecte en la presentació del llibre. En el volum, batejat simplement com La huerta de Valencia (amb el subtítol Un paisaje cultural con futuro incierto), diversos autors fan el recorregut històric, denuncien l’actual situació de l’horta i aporten propostes per a una gestió ordenada i sostenible. Noms com ara Thomas F. Glick, Roland Courtot, Antoni Furió, Enric Guinot, Carles Sanchis, Ignacio Díez, Jorge Hermosilla, Juan B. Marco, Antonio Montiel, José Pío Beltran, Beatriz L. Giobellina o Rafael Mata que, segons Romero, estan entre els experts “més rellevants a escala mundial” en diferents disciplines relacionades.

El documental La Huerta a la vuelta de la esquina, mentrestant, dirigit per Vicent Tamarit i produït pel taller d’audiovisuals, condueix l’espectador a reflexionar sobre el paisatge, la seua història, el seu valor productiu i alimentari, els elements patrimonials relacionats, o la pressió i els perills a què es veu sotmesa l’horta. Un trajecte de to crític i descriptiu, però també constructiu, conduït per la veu de l’actriu Rosanna Pastor i articulat a través de les intervencions de diversos especialistes i agents implicats. Sense oblidar els mateixos agricultors, puntals del sosteniment agrícola i paisatgístic. “Estem en un canvi de cicle, de paradigma, on s’han de repensar moltes coses. Això el documental ho reflecteix bastant bé. I, a més, té una voluntat de projecció exterior, de donar a conéixer fora aquesta problemàtica, es pot entendre perfectament per part d’un espectador gallec o bosnià, posem per cas”, argumenta Francés.

Finalment, la tercera pota de la iniciativa és l’exposició fotogràfica Hortografies, amb un seguit d’imatges ben atractives del mateix Francés que, a través d’una estructura de quatre eixos (aigua, terra, paisatge cultural i comercialització), mostren una horta viva, útil productivament parlant (la part dedicada a les fotografies de productes agrícoles és significativa), de gran vitalitat i bellesa malgrat la pressió urbana. Imatges, amb tot, que no eludeixen reflectir la convivència amb la gran ciutat. El catàleg de l’exposició inclou una presentació del rector de la Universitat de València, Esteban Morcillo, i textos ben suggeridors del mateix autor, de Paco Tortosa i de Romà de la Calle que serveixen per a contextualitzar la mostra.

Imatges de l'exposició Hortografies, de Miquel Francés. / MÒNICA TORRES

El projecte va molt més enllà d’una reivindicació esteticista o nostàlgica. “El que preteníem era continuar un procés de presa de consciència col·lectiva sobre un paisatge extraordinari que, malauradament, encara està en perill”, raona Romero. “El Pla d’Acció Territorial (PAT) de l’Horta que havia de protegir l’entorn està en stand by, i això és preocupant perquè aquests paisatges són fràgils, necessiten un grau de protecció molt alt per part de l’esfera pública”. Els promotors de la iniciativa recorden que no es tracta únicament d’una reivindicació del paisatge, sinó que “a més del valor cultural, l’horta conté uns valors estratègics des del punt de vista de la producció d’aliments que no es poden menysprear, i encara menys en un context de canvi climàtic, on els productes sostenibles i saludables són el futur”. Així i tot, “l’horta de València té els dies comptats si no es fa alguna cosa des de l’esfera política. I es fa, a més, des de l’escala adequada, no en l’àmbit municipal. El temps dels textos i dels informes ha passat ja, és l’hora de la política”.

Per a Romero, en aquest procés de recuperació de l’horta “tindríem menys resistències socials que fa cinc anys, durant l’expansió immobiliària”, però, al mateix temps, alerta que certs agents polítics i econòmics no han aprés la lliçó de la crisi econòmica i esperen expectants que, un dia, canvie de nou el cicle i es puga tornar a les pràctiques depredadores. De fet, en el documental Romero esmenta el cas del Puig, municipi que en plena deflagració del model urbanístic aprovà una descomunal reserva de sòl per a construir milers d’habitatges. “Alguns ajuntaments no han entés que els temps passats no tornaran. Cal anar per la senda de recuperació paisatgística dels països més cultes d’Europa. Ningú no perdria, tots guanyaríem”, assegura. No obstant això, “la peça que falla és l’esfera política. Aquells que havíem de fer la faena ja l’hem feta”, conclou.

 

Para poder comentar debes estar registrado en Eskup y haber iniciado sesión

Darse de alta ¿Por qué darse de alta?

Otras noticias

Webs de PRISA

cerrar ventana