_
_
_
_
_

Tabalet, el silenci dels sons

Els llegendaris i pioners estudis sonors de l’Horta han quedat muts en el 35é aniversari

Lluís Miquel, fundador dels estudis Tabalet.
Lluís Miquel, fundador dels estudis Tabalet.JESÚS CÍSCAR

Si pensem que ara estem malament, situem-nos un poc abans de la tardor de fa 35 anys. Qualsevol músic valencià que volguera gravar un disc havia d’anar-se’n fora del País Valencià. Ni parlar-ne de sonoritzar una pel·lícula, en el bressol de la que fóra la principal productora cinematogràfica espanyola de mitjan segle XX, Cifesa. Lluís Miquel no es va fer grans plantejaments del tipus “hem de crear una indústria” o semblant. Simplement, quan gravaren a Barcelona l’últim disc de Lluís Miquel i els Quatre Z per a EMI, titulat Onze cançons i un adéu, va dir al seu futur soci Nacho Carreras: “Ei, m’agradaria muntar un estudi a València per a evitar haver de vindre ací, amb totes les despeses i les molèsties que suposa”. Ací rau la llavor de Tabalet. I sí, cal constatar-ho: el primer estudi de sonorització valencià va ser una iniciativa de gent que cantava i s’expressava en valencià, malgrat que les grans referències musicals valencianes, com Nino Bravo, Juan Bau, Jaime Morey o el Festival de la Canción de Benidorm ens havien fet populars en castellà.

El primer disc gravat en els estudis d’Alboraia va fer història, malgrat que ningú no s’ha fet ric amb aqueixa història. Un jove Remigi Palmero marcà un punt d’inflexió en la cançó en gravar-hi Humitat relativa. I després en van vindre d’altres, com Al Tall, que van gravar-hi els seus discos a partir de Quan el mal ve d’Almansa, però també Maria del Mar Bonet o Pi de la Serra des de Barcelona; ara el trànsit tenia dues direccions. Després Lluís Miquel va fer valdre els seus coneixements i contactes com a creatiu publicitari per a aconseguir encàrrecs d’empreses com ara Mercadona, Famosa o Publipress, i va créixer en el temps per aquest camí amb l’obtenció de promocions foranes. Encetar aquesta línia va requerir “la generació d’actors i locutors, ja que no n’hi havia”. I també va generar un gran catàleg de “fins a 2.000 títols de música publicitària”, recorda Vicente Martínez, responsable de l’editorial que van crear en el nou segle, quan aquest s’hi incorporà per dirigir un segell de pop i rock, Zebra Records. Aqueix catàleg generà drets que cobrarien els seus autors després de fer les peces musicals per a Famosa o Nenuco. Enric Murillo va ser un d’ells. “Murillo va ser el meu arranjador”, subratlla el líder del quintet, “i també li vaig encarregar les músiques de les pel·lícules de Carles Mira des que jo vaig començar a produir-les, des de Con el culo al aire”.

I després, en aqueixa línia de relacions sonores, “les bandes no tenien qui les gravara i nosaltres arribàrem a registrar cinc-centes bandes, una barbaritat”, recapitula Lluís Miquel. Tabalet va ser l’escenari de la gravació que produirà per a Seguridad Social Andy Wallace, l’enginyer que al cap d’un any mesclaria Nevermind per a Nirvana. Allí gravaren també el pianista Tete Montoliu i el saxofonista Perico Sambeat l’àlbum Punto de partida. I hi registrà la Capella de Ministrers el seu primer disc, amb el que inaugurà el nou segell discogràfic de Tabalet, EGT, i obtingué el premi del Ministeri de Cultura per la contribució “al millor coneixement i difusió del patrimoni musical”. En aquest segell s’edità, així mateix, una ambiciosa Antologia d’Ovidi Montllor. I hi ha detalls, menors des del punt de vista artístic, però rellevants des d’altres perspectives, que convé esmentar: el primer casset de l’humorista Don Pío va vendre, “per a sorpresa de tots”, 200.000 exemplars.

Pregunta de Trivial: quin va ser el segon doblatge cinematogràfic al valencià? La resposta la trobem en Tabalet: El terror, de Roger Corman, amb Boris Karloff i Jack Nicholson en els papers principals. El primer és més fàcil. Va ser El salari de la por, la cinta francesa de Clouzot. Ovidi Montllor va posar la veu a Yves Montand en aquesta altra gravació històrica. El doblatge va anar in crescendo, fins a arribar a suposar la meitat de l’activitat als estudis. Tabalet és també l’inici de la història del doblatge valencià. “Començàrem a doblar l’any 84, a voltes pel·lícules infames, inclosos spaghetti western dels pitjors o porno”, reconeix, “però que em van permetre formar un bon equip d’actors, ja que ací ningú no tenia experiència en açò”. A partir de Canal 9, veieren un possible mercat de doblatge a València. És clar, “segons els plantejaments que tenien aleshores en Canal 9, amb sèries, pel·lícules i documentals en valencià, el futur es presentava prometedor”.

Els estudis de sonorització Tabalet, a Alboraia.
Els estudis de sonorització Tabalet, a Alboraia.JESÚS CÍSCAR

Una quinzena d’estudis va nàixer i va girar al voltant del doblatge, calcula Lluís Miquel, que va ser durant molts anys president de l’associació professional corresponent. Ara en queden quatre?, tres?, i amb dificultats. Però aquesta és la història d’un temps en què es doblaven pel·lícules i sèries de Tele 5, d’Antena 3 i de Canal Plus, tot perquè hi havia la tecnologia i hi havia contactes. Tot servia per a ampliar horitzons i encara més quan Lluís Miquel va aconseguir que el “conegueren fins i tot a Argamasilla de Alba” gràcies al programa de TVE Si yo fuera presidente, en què el seu projecte humorístic i ballable, Patxinger Z, era grup resident. “Ho vaig aprofitar per a conéixer gent que doblava pel·lícules a Madrid”, recorda. “Molta gent s’ha format ací”: Rafa Contreras, que va rebre l’últim premi a la trajectòria de l’Associació d’Actors i Actrius del País Valencià, o Juli Mira, que després es va convertir en un esplèndid actor de teatre, cine i televisió. “A Juli el vaig rescatar jo del banc on treballava a Alcoi”, bromeja Campos. “Tots els dies, quan acabava al banc, venia ací a gravar falques de publicitat, fer algun doblatge, etc.”. Santiago Sánchez i Xus Romero, director i actriu en el Tío Vania que es representa en el Olympia actualment, feren també en Tabalet la seua faena. L’actriu Rosanna Pastor, que forma part de l’elenc d’aquesta obra, va tindre també la seua etapa Tabalet. “És d’Alboraia i hi va entrar molt jove com a secretària”, recorda el fundador dels estudis.

Durant molts anys, cada iniciativa que s’adoptava en Tabalet era un pas endavant. La creació el 1987 del segell EGT, dirigit per Paco Bodí, va obrir noves possibilitats de difusió per als músics valencians. L’ampliació d’aqueixa línia l’any 2000 amb el segell Zebra Records, dirigit per Vicente Martínez, va ser ambiciosa en inaugurar-la amb Nice Man, sobrenom del bateria de Teenage Fan Club, i contribuir a crear una prometedora estrella indie anomenada Siwel. Però la rampant crisi discogràfica va diluir a poc a poc els colors del futur.

El final de Tabalet va agafar Lluís Miquel fora de l’empresa com a director i administrador. “Quan em vaig jubilar el 2010 amb seixanta-set anys, ja veia coses que no anaven bé; per començar, que la televisió no pagava”. Açò “es va convertir en un deute impossible de digerir”. Quant a la música, “les noves tecnologies permetien que, pel que fa als treballs dels grups, la gent se’ls poguera fer a casa”. I sí, continuaven tenint publicitat, per això el fundador pensava que “els problemes eren temporals, no podien durar molt”. Però Canal 9 arribà a deure’ls, diu, prop d’un milió set-cents mil euros. Havien aconseguit superar durant els 90 el deute impagat de 26 milions de pessetes de Canal 10, primer canal televisiu privat espanyol, “en el qual estava relacionat aquell que va ser director de TVE, Calviño”, recorda. Però aquest d’ara no l’han superat. “Tabalet està així per la tele”, assegura “El deute de Canal 9 era insuperable”. Així, va arribar el concurs de creditors i l’acomiadament de la plantilla.

La idea que va alimentar Lluís Miquel al llarg de la seua vida era que “es pogueren gravar les coses ací, que s’hi pogueren també promocionar i que, fins i tot, hi haguera un espavilat que fera una distribuïdora de veres, que és una cosa molt complexa”. Més o menys, el somni d’una indústria al voltant de la música valenciana que no ha pogut ser. Al mig de l’Horta, els estudis Tabalet tancats en són testimoni.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_