EL PROGRAMA / Música i tradicions

Força ‘bailongo’, malgrat la crisi

Txarango, Els Amaya i Pau Riba seran la banda sonora popular de la festa

Txarango, la demostració que s´ha buscat noms grans des de l´escenari i no des del cartell. / ÁLEX CARMONA

Una festa major amb una banda sonora ballable i potent i amb protagonistes ben heterogenis. El cartell de la Mercè del 2012 torna a tenir, des de la vessant musical més popular, els carrers i les places de Barcelona com a necessaris còmplices i amfitrions. Seguim de crisi, però, i això s’ha traduït enguany en què els programadors municipals han lluitat amb enginy perquè no es noti el 9% de disminució del pressupost.

 Com ja sol ser habitual, els actes musicals de la capital catalana es dividiran en dos grups: el BAM (Barcelona Acció Musical), les propostes més innovadores properes al rock i l’electrònica, i Música Mercè, que assumeix el paper de compaginar el típic bailongo amb una programació oberta al món sense limitació d’estils musicals.

Música Mercè tornarà a ocupar el centre de la ciutat. Es mantindran els mateixos escenaris del 2011 amb l’excepció que els concerts en l’avinguda de la Catedral tornaran a tenir la façana del temple com a teló de fons acabades les eternes obres que fixaven l’escenari a tocar de la via Laietana.

Es personalitzen els
escenaris: Sant Jaume, ‘l’envelat’; la Catedral,
finestra al món...

En parlar de la programació Jordi Turtós, director de Música Mercè, es reafirma en els quatre punts en els quals se sustenta la proposta: “Primer, mirar l’escena musical de Barcelona i de Catalunya”, explica el programador. “És una escena en què es pot trobar qualsevol cosa. Segon, personalitzar cada escenari. Així la plaça de Catalunya és l’espai de participació ciutadana per a tots els públics. La de Sant Jaume és la pista de ball, un envelat sense sostre. La de la Catedral és una finestra al món i al Fòrum hem realitzat una programació a mig fer amb el BAM de grups que havien estat en aquest certamen i que ara ja caminen sols”. Aquests grups als quals es refereix Turtós són Very Pomelo (divendres, 21, 22.30 h), Che Sudaka i Txarango (tots dos el dissabte, 22, 22.30 i 01.30 h, al parc del Fòrum).

“La tercera base és potenciar la part lúdica”, segueix Turtós. “Estem davant una festa major, no davant una programació alternativa. Finalment, la quarta és pensar sempre en el públic de Barcelona, que és molt curiós i ho demostra quan es troba coses i, si li agraden, s’hi queda. Així, no s’han programat noms que siguin grans des del cartell sinó que siguin grans des de l’escenari”.

Una programació oberta que va des de la recuperació del disc Jo, la donya i el gripau de Pau Riba (plaça de Catalunya, diumenge, 23, 00 h) o la festa popular amb gegants, capgrossos i bastoners que pensa muntar La Carrau (plaça de Catalunya, divendres, 21, 23 h) al jazz flamenc de Jorge Pardo (plaça de la Catedral, dissabte, 22, 00.30 h) o els cants tradicionals d’Azerbaidjan de Gochag Askarov (plaça de la Catedral, diumenge, 23, 22.30 h).

Les perles de la programació d’enguany són, però, aquestes:

Abbey Road (divendres 21, 23.30 h, plaça de Sant Jaume). Recuperar amb dignitat la història musical de The Beatles i ballar sense complexos un grapat de melodies eternes pot ser un dels cims de la festa major. I si no es vol ballar, les versions del grup barceloní són de gran categoria.

Los Amaya (diumenge 23, 23.30 h, plaça de Sant Jaume). Retorn del mític duo barceloní, pilars indiscutibles de la més clàssica i ballable rumba catalana. José i Delfín tornen per recuperar els seus vells èxits i demostrar la perenne actualitat d’aquest ritme barceloní.

Africants (dissabte 22, 22.30 h, plaça de Catalunya). Reunió de músics africans de diferents tendències que viuen a Barcelona: Nino Galissa, Bino Ramos, Massara Traoré, Nalle Club i Kwame Afrovibes. Sorpresa assegurada.

Emel Mathlouthi (diumenge 23, 22.30 h, plaça de la Catedral). La veu de la Primavera Àrab: la seva cançó La meva paraula és lliure es va cantar a les places de la recent revolució. Pop actual tunecí que tant beu de la tradició com de l’electrònica.

Para poder comentar debes estar registrado en Eskup y haber iniciado sesión

Darse de alta ¿Por qué darse de alta?

Otras noticias

Webs de PRISA

cerrar ventana