ENTREVISTA

Jordi Ferré: “L'edició en català està molt atomitzada”

“En ficció vivim un monopoli; en un país normal seria de Tribunal de la Competència”

L'editor Jordi Ferré. / TEJEDERAS

És el director del flamant 9 Grup Editorial però Jordi Ferré (Valls, 1964) no té ni les claus de la seu barcelonina de la joint venture anunciada el proppassat 27 de juny entre el segell tarragoní Cossetània (de la qual és gerent i cofundador el 1996) i el manresà Angle Editorial (1992). Sens dubte, el procés més interessant que s’ha generat a l’edició en català en els darrers anys: 4,5 milions d’euros de facturació segons preu de venda al públic i uns 150 títols publicats l’any.

“Aquestes operacions s’han de fer des de la generositat”, sentencia mentre tanca la porta de cop i fixa en l’interlocutor una mirada clara sota uns rínxols gairebé infantils, que li donen una aparença de més sincer, com quan diu que parla com a editor individual i no com a president de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana (AELC), càrrec que també ocupa des del març de l’any passat.

La pestanya a Amazon

La situació del català al mercat editorial enfront al castellà és el que, a parer de Jordi Ferré, ha de justificar els ajuts públics al sector: “La Generalitat ha de tenir clar que hi ha d’haver diners per aquesta discriminació positiva”, diu, que troba bé que el govern català hagi canviat el mític suport genèric al sector per uns ajuts reintegrables. “Però no n’hem vist ni un euro, encara, del nou mecanisme i, mentre, el pressupost del Sistema d’Adquisició Bibliotecari, per exemple, ha baixat un 40%; això debilita el sector”.

El llibre digital no sembla que arreglarà la situació amb relació al castellà, al seu parer. “El problema més gran que tindrà el català en el món digital, a banda de la pirateria, serà de visibilitat: costarà molt que se’ns trobi a l’espai. A grans plataformes com Amazon no deixarem de ser una pestanya dins el domini Amazon.es”. Per tal de mitigar això, creu que el sector editorial haurà d’arribar a “grans acords” amb canals de comunicació en català i, un cop més, “agafar múscul per enfrontar el procés digital”. Més fusions, doncs?

Pregunta. A la presentació de 9 Grup Editorial vostè parlava d’una fusió fruit d’una “estratègia d’anticipació”. Anticipar-se a què?

Resposta. Al que s’acosta. Cal agafar més múscul tal com està el mercat editorial català, amb una baixada mínima del 20%; i l’estiu serà dolent... En l’edició en català de seguida hi trobes l’os: aquesta fusió ens permetrà més capacitat financera per seguir apostant en projectes.

P. La solució no era fer menys llibres?

R. Això de ‘Si venem menys, doncs editem-ne menys’ és suïcida. Si fas 30 llibres en lloc de 50, una de dues: o aquests 30 els vens en volum de xifres com els 50, cosa difícil en un mercat constret, o els puges el preu, estratègia encara pitjor amb la crisi. L’edició en català s’ha estabilitzat entorn dels 8.000 títols l’any; no hi ha, doncs, la inflació que sí que es dóna en el mercat castellà.

P. Per on tirar, llavors?

R. Els editors catalans ja hem seguit el manual: els costos estructurals ja no es poden abaixar més, ja hem passat despeses directes a indirectes i ens hem obert a nous mercats amb els segells en castellà. Queden les fusions; crec que estem marcant un bon camí.

P. Descomptant els segells de llibre de text, la fusió els col·loca com a segon conglomerat editorial en català.

R. Sí, el que comença a quedar per sota nostre i quatre més és ja molt petit. El sector editorial català està format per un grup molt, segurament massa, gran, segells mitjans que són petits i petits que són minúsculs...

P. No sembla un gran panorama...

R. No ho és. El sector editorial català està massa atomitzat per fer front al que ve; ens falta més classe mitjana.

P. O sigui, calen més fusions? És el que vindrà?

R. Crec que és un bon camí, insisteixo, però a la societat catalana li costa molt això, a tots els sectors; comporta una actitud menys individualista i un exercici de generositat. Però tot això ho dic com a editor individual; com a president de l’AELC no puc desitjar unes estructures determinades o dirigir l’associació cap a un model de negoci.

P. En què es traduirà la seva fusió a curt termini?

R. Esperem que possibilitant la creació de nous projectes i generant més credibilitat davant els llibreters... i dels autors, donant-nos més pes en la narrativa.

P. Què li passa a la narrativa catalana?

R. En la no-ficció en català no es veu tant, la cosa està més repartida, però en la ficció estem acostumats a viure en un oligopoli, per no dir monopoli; en un país normal el tema ja s’hauria portat a un Tribunal de la Competència.

P. Es refereix al paper predominant de Grup 62? Quan es va crear, el 2006, sector i institucions van coincidir en què era bo tenir un potent grup editorial en català.

R. El que és bo per al sector editorial en català és que hi hagi grups potents, en plural. Només posaré un exemple: premis literaris de dotacions superiors a 10.000 euros no n’hi ha cap que no sigui de o que el controli el Grup 62. Seria bo per la indústria, però també per la cultura, que els premis literaris competissin entre ells. En qualsevol cas, Grup 62 té un projecte editorial en català, com a mínim, el que no el tenen són els grans grups editorials castellans amb línia d’edició en català i que normalment congelen els drets en català o només publiquen allò que ells treuen en castellà com a gran best-seller.

P. Hi ha problemes en la producció, però també al final del procés, a les llibreries, que van tancant. Ara sembla que la Robafaves de Mataró...

R. Si les llibreries segueixen plegant tindrem problemes grossos perquè l’edició en català hi té una discriminació positiva, és ben tractada a les llibreries, que sens dubte són la baula més dèbil de la cadena del llibre.

P. Els ajuden prou els editors?

R. La millor manera és fent llibres que es venguin molt. Ho diu pels descomptes? Si la solució de les llibreries passa per tocar els marges dels editors això seria despullar un sant per vestir-ne un altre... No podem ajustar-nos molt més. Només faltarà si ens apugen l’IVA del 4 al 8%. És ben absurd: el govern apuja la fiscalitat mentre per l’altra dóna ajuts i subvencions. Si la gent va menys al cinema i al teatre i compra menys llibres, en subvencionaran més?

P. En principi, s’ha arribat per primer cop al milió de persones a Catalunya potencialment lectors en català.

R. És cert, però aquests lectors troben moltíssima més oferta en castellà que en català, en una proporció de cinc a un. Competim per tenir espai al mercat amb una de les indústries i llengua més potents del món, que té excel·lents escriptors. I, a sobre, ho fem en un mercat català fragmentat que, políticament, encara es fragmenta més. Una bogeria.

 

Para poder comentar debes estar registrado en Eskup y haber iniciado sesión

Darse de alta ¿Por qué darse de alta?

Otras noticias

IMPRESCINDIBLES

El último resistente

Dani Sierra se niega a que lo cambien de habitación para evitar el cierre la planta 10 de Bellvitge

Mas pedirá a Rajoy que concrete la financiación y permita la consulta

Miquel Noguer Barcelona

El PSC recomienda al presidente catalán que renuncie a la pregunta del referéndum

El ‘no’ al burka, un brindis al sol

Camilo S. Baquero Barcelona

Los 17 municipios que prohibieron el uso del velo integral no han impuesto ni una sola multa

Lo más visto en...

» Top 50

Webs de PRISA

cerrar ventana