AGENDA

Classe mitjana de gran luxe

El PopArb reuneix estrelles catalanes com Mishima, Quimi Portet o Love of Lesbian

David Caraben, líder dels Mishima, serà al PopArab d'enguany. / CARLES RIBAS

Catalunya és un país conegut per la força de la seva classe mitjana, pel caràcter de la seva menestralia. També en el món dels festivals hi ha vida més enllà dels peixos grossos —Primavera Sound o Sónar—, i una bona mostra n’és el festival PopArb que ja va per la vuitena edició. La directora de la cita més genuïna del pop català, Anna Cerdà, assegura que “han tingut sort” i recorda els inicis amb Marc Lloret, director artístic del festival i com en la primera edició van arribar a programar “gairebé per casualitat” Mishima, Astrud, Antònia Font i Guillamino. Era el 2005 i el joc de paraules que dóna nom al festival venia per no identificar-se amb el rock, o amb algun prejudici que encara arrossegava el Rock Català dels vuitanta i noranta, avui tan de moda amb el revival de Sopa de Cabra i altres. I es pot tirar endavant en època d’omnipresent crisi, que el PopArb també pateix. El pressupost del 2011 era de 190.000 euros, el del 2012 és de poc més de 150.000 euros. Però ajuda que es venguin els 1.700 abonaments mesos abans de començar. En la primera edició del festival s’hi van congregar unes 800 persones, assistència que només ha fet que créixer fins a trobar ja fa uns anys un aforament assumible. I sempre comptant amb el suport de l’ajuntament d’Arbúcies (la Selva).

POPARB
Arbúcies
29 i 30 de juny

FARADAY
Vilanova i la Geltrú
Del 28 de juny a l’1 de juliol

 Enguany el cartell del PopArb és espectacular. Hi ha el bo i millor —sense menystenir els que no hi són perquè no hi cap tothom— de la música del país com Mishima, Love of Lesbian o Sidonie, i també de cantautors com Maria Coma i Quimi Portet. O els inclassificables Manos de Topo. La banda de David Carabén és un clàssic recurrent del PopArb però també és un símptoma. Una manera de fer, una manera d’entendre la música. El mateix podem dir de Love of Lesbian, potser més acostumats al gran èxit, però uns autèntics treballadors artesans del directe.

Un cànon català al PopArb? “Nosaltres podrem ser prescriptors o marcar un criteri, però no fem cànons, de cap manera”, apunta amb humilitat Cerdà. Música independent feta a Catalunya, i música popular, “la que escolta la gent”. Així es defineix el PopArb i això ofereix any rere any.

Més coses del cartell d’aquesta edició del 2012. Atenció als Amics del Bosc, als Litoral (que inauguren el festival), Very Pomelo i Mates Mates. Molt però molt destacable la recuperació dels grandíssims Brighton 64 i la inclusió al cartell del mestre Quimi Portet. Més perles. És un festival heterogeni, no només pop. I aquí la mostra: l’actuació del discjòquei i productor de música An Der Beat —qui no ha ballat amb !Knuf—, el brutal directe dels Surfing Sirles amb el seu nou àlbum Romaní, semen i sang, i l’encant de DJ Delafé.

El PopArb té a més claus per a l’èxit, diguem-ne, extramusicals. Perquè qui ho prova repeteix. Un fet destacable és l’aforament limitat de dues mil persones —tot i que s’ha procurat que hi hagi menys gent per a més comoditat encara— al dia envoltades d’un entorn privilegiat, enmig del parc natural del Montseny, a l’acollidora vila d’Arbúcies.

Com està muntat? El principal escenari de les actuacions serà a Can Cassó, l’antic envelat de festa major de la vila, que s’alternarà amb altres espais ja habituals com les piscines o els jardins de Can Torres. Marc ideal, cartell fantàstic, qui dóna més?

Faraday: l’originalitat com a segell

Maiol Roger

D’entre els valors afegits de què el Faraday Festival pot presumir, el primer comença pel cartell. En nou edicions, el festival indie de Vilanova i la Geltrú (Garraf) no ha repetit ni una sola banda. I en l’edició d’aquest cap de setmana no es trencarà la norma: “Això ens desmarca de la resta de festivals ‘indies’ estatals”, comenta amb orgull el director del festival, Pere Agramunt, que conclou: “Encara hi ha grups a dojo”. I el cartell d’aquest any en va ben farcit. Ben amunt, les bandes de fora, com a símbol de la “projecció internacional” que busca el Faraday: Herman Dune, The Montgolfier Brothers, Frida Hyvönen, Bowerbirds; just després, bandes catalanes que no tenen res a envejar, com Love of Lesbian o La Casa Azul; i per rematar-ho, els grups per descobrir, les noves apostes del Faraday, amb “molta collita nacional”, en destaca Agramunt, Ocellot, Mates Mates, o El Gran Amant, entre d’altres.

Festivals germans, serà la primera vegada que el PopArb i el Faraday coincideixen. Dos apostes de format semblant, on la música és gairebé tan important com l’ambient. Si el PopArb és de muntanya, el Faraday és de platja: el xalet sobre la sorra de la platja del Far que acull el festival proporciona un entorn idíl·lic per gaudir de la millor música.

NOTICIAS RELACIONADAS

Selección de temas realizada automáticamente con

Para poder comentar debes estar registrado en Eskup y haber iniciado sesión

Darse de alta ¿Por qué darse de alta?

Otras noticias

IMPRESCINDIBLES

Hollywood ‘goes to’ flamenco

Miquel Jurado Barcelona

Proyecto estadounidense para rodar un filme ambientado en el mundo del cante

El Maestro de Cabestany se deja ver

El MNAC expone cuatro cabezas románicas del siglo XII de la desaparecida portada del monasterio de Sant Pere de Rodes

Ródano: mucha agua para lo que necesita Barcelona

Dani Cordero Barcelona

Para que el proyecto del trasvase del río hasta Cataluña sea rentable, se requiere que la zona metropolitana incremente su consumo hasta doblar el actual anual

La Audiencia reabre la causa de un joven lesionado por pelotas de goma

Rebeca Carranco Barcelona

El juez cree que hay indicios para imputar a un sargento, un cabo y un escopetero de los Mossos. Stop Bales de Goma acusa a la policía catalana de falta de colaboración

Lo más visto en...

» Top 50

Webs de PRISA

cerrar ventana