ESPURNES

Retrat del pare

De vegades molts artistes brillants no aconsegueixen el reconeixement que es mereixen per aspectes del tot circumstancials

Retrat de Julio González pintat per la seua filla Roberta González. / MÒNICA TORRES

A la mort del pintor Achille Emperaire els seus familiars acumularen en el jardí de l’estudi tots els seus llenços, apunts i paperassa diversa i, sense pensar-s’ho dues vegades, li pegaren foc. El gran amic de Paul Cézanne, immortalitzat en un dels retrats més singulars de l’artista d’Ais de Provença, va deixar, d’aquesta manera, ben poca obra per a la posteritat. Els familiars s’encarregaren que els historiadors de l’art tingueren poc de material per a reconstruir l’obra i la biografia d’aquest pintor. A hores d’ara seria molt interessant poder estudiar aquells llenços i esbossos, i veure com van influir en la pintura de Cézanne. Però els familiars d’Achille estaven convençuts que tot allò no tenia gens d’interés, que es tractava d’un art excèntric, si no impúdic i immoral, indecent i lleig, i d’aquesta manera sotmeteren el llegat pictòric a l’element purificador del foc. De vegades la posteritat d’un artista depén de circumstàncies com aquestes: ningú no parla gaire d’Achille Emperaire, perquè no se’n pot dir gran cosa, no ens queda res, no tenim on agafar-nos, i si el seu nom encara es recorda és per la convulsiva amistat amb Cézanne. Però de segur que aquells impetuosos familiars d’Achille també haurien cremat el retrat de Cézanne, si l’hagueren tingut a mà. De vegades molts artistes brillants no aconsegueixen el reconeixement que es mereixen per aspectes del tot circumstancials, del tot aliens a l’art: ço és, una família incommovible. D’altres, és al contrari, i són els familiars els que, des de la seua passió recalcitrant vers el record de l’ésser estimat, es barallen amb la crítica i les institucions. Un cas impressionant és el de la pintora Roberta González, la filla de Juli González: l’escultor, quan va morir, va deixar una gran part de la seua obra inèdita, entre altres motius com a conseqüència de la seua extremada timidesa i exigència. J. F. Yvars ho explica en el seu llibre Al tiempo del arte: “Roberta acabó por abandonar la pintura, obsesionada por la memoria y el estilo de su padre que administró con generosidad, justo es repetirlo, con donaciones y préstamos casi simbólicos a los museos y particulares. El hecho de que hoy podamos contemplar en espacios públicos algunas obras de González, tanto en París como en Amsterdam, se debe al admirable compromiso de clan de Roberta, enfrentada a corrientes de opinión no siempre favorables al artista”. Compromís de clan, diu Yvars. Tant de bo els familiars d’Achille Emperaire n’hagueren tingut una mica. Gràcies a Roberta, Juli González és avui una figura de primera magnitud en la sensibilitat contemporània. Ara l’IVAM ha organitzat una gran exposició d’obres de Roberta, complementada amb les escultures del pare. Un diàleg en la posteritat de dos grans artistes, i on per sobre de tot destaca l’emocionant retrat que Roberta va fer de son pare. Un retrat que ens parla de l’amor d’una filla: d’una pintora de gran talent que ho va abandonar tot per salvar del foc l’obra genial del pare.

Comentar Normas

Para poder comentar debes estar registrado en Eskup y haber iniciado sesión

Darse de alta ¿Por qué darse de alta?

Otras noticias

Últimas noticias

Ver todo el día

Embarazo adolescente, un escape ante la falta de oportunidades

Isabelle Schaefer México DF

América Latina tiene la tasa más alta del mundo, después del África subsahariana

Las llegadas por el Mediterráneo suman 350.000 hasta agosto

Lucía Abellán Bruselas

La cifra es un 60% a la registrada en todo 2014 y los muertos sobrepasan los 2600

Negraycriminalix

En Negra y Criminal no había tarimas ni micrófonos. Puro espíritu ácrata. Sangre roja. Nervio solidario

EL PAÍS RECOMIENDA

El hombre de Atapuerca y la teoría de la evolución

Alicia Rivera Madrid

Científicos plantean que era más grande y con menos cerebro que el neandertal

El sobrepeso adelanta la llegada del alzhéimer

Un estudio muestra que a los 50 años hay que controlar el índice de masa de corporal

Lo más visto en...

» Top 50


Webs de PRISA

cerrar ventana