_
_
_
_
_
CRÍTIQUES / LLIBRES
Crítica
Género de opinión que describe, elogia o censura, en todo o en parte, una obra cultural o de entretenimiento. Siempre debe escribirla un experto en la materia

Remor a l’oasi català

‘Contra Companys’ repassa en uns vint textos el complot per matar el president

Tot l’assumpte està trufat de caps per lligar, però ara com ara connectar-los és més feina de novel·lista que no pas d’historiador”. Ho diu l’historiador José Luis Martín Ramos a les deu pàgines que en el seu excel·lent La rereguarda en guerra (L’Avenç) dedica al misteriós afer Rebertés, el complot separatista contra Lluís Companys que el novembre de 1936 va acabar amb l’assassinat del comissari d’Ordre Públic de la Generalitat, Andreu Rebertés, i amb l’exili a París del president del Parlament i exconseller primer d’ERC, Joan Casanovas. Tot plegat, beneït i silenciat per la Generalitat, la CNT-FAI i el món republicà. Hi van tenir papers poc clars el mateix Companys —de qui Rebertés, en ser detingut per corrupció, va revelar la conjura per deposar-lo— i Josep Tarradellas, interessat a reduir el complot a “un assumpte de faldilles” entre els matrimonis Companys i Rebertés.

CONTRA COMPANYS, 1936.
LA FRUSTRACIÓN NACIONA-
LISTA ANTE LA REVOLUCIÓN
Enric Ucelay-Da Cal i Arnau
Gonzàlez (eds.)
Publicacions Universitat de València
439 pàgines. 30 euros

Abans que en plena guerra civil s’imposés una llei del silenci encara vigent, només el PSUC va reclamar (sense èxit) investigar el complot d’Estat Català i sectors nacionalistes liderats per Casanovas que, per aturar el desordre revolucionari anarquista i passar comptes amb un Companys federalista i esquerranós, anhelaven un putsch que proclamés la independència i la pau separada de Catalunya amb Franco. Com? Doncs fent baixar del Pirineu a Barcelona nacionalistes armats pel contraban amb or robat del Banc d’Espanya i teixint complicitats amb les cancelleries francesa i anglesa, Francesc Cambó i fins la Itàlia i l’Alemanya feixistes.

“És molt probable que aquesta història tan catalana fos millor narrada com a novel·la que com a un text d’historiografia professional. Però tampoc seria tan fàcil”, apunten Enric Ucelay-Da Cal i Arnau Gonzàlez Vilalta a l’atípica introducció de gènere negre de Contra Companys, 1936. La frustación nacionalista ante la revolución. Potser per això els editors d’un volum que aplega una vintena de textos de 17 autors (i un apèndix documental) no s’han atrevit a fer la síntesi històrica que requereix un dels grans misteris de la guerra civil.

Ucelay- Da Cal (Nova York, 1948) i González (Barcelona, 1980) signen quatre textos però només rumien fer-ne la síntesi per a una edició anglesa. El que ara ofereixen —des del reportatge de Josep Maria Huertas que el 1984 va reobrir l’afer Rebertés fins a les últimes investigacions de l’historiador Eduard Puigventós (Complot contra Companys)— són les peces d’un trencaclosques apassionant.

La seva gràcia és que, de forma polièdrica, mostra la baula perduda entre els fets d’Octubre de 1934 i els fets de Maig de 1937. I que desmitifica, pels catalans, la figura de Companys amb tanta oportunitat com la va acostar mitificada, als espanyols, la reedició pel Memorial Democràtic i Público (2010) de la biografia del president màrtir d’Ángel Ossorio y Gallardo. En darrera instància, Contra Companys desmunta la idea de “l’oasi català” que el periodista Manuel Brunet (a sou de Francesc Cambó) va encunyar abans de la guerra per reclamar un país d’ordre i bon govern, “sense confusionismes separatistes ni demagògics”. Res més lluny de la realitat.

Lo que más afecta es lo que sucede más cerca. Para no perderte nada, suscríbete.
Suscríbete

“Si fóssim un país amb Estat, ja n’hauríem fet una pel·lícula”, va dir Josep-Lluís Carod-Rovira en presentar fa unes setmanes Contra Companys. Però no hi ha ni guió. Només un llibre de la Universitat de València en castellà. Ucelay-Da Cal precisa que ha estat elecció dels autors i nega cap boicot editorial o polític. Però és un fet que en aquest país sense Estat només funcionen els guions (històrics o no) de Toni Soler i el que Lluís Llach ha convertit en frívol debut literari a Memòria d’uns ulls pintats. Per això cal agrair a historiadors com Ucelay-Da Cal i Gonzàlez, o Martín Ramos, obres atractives i de rigor que desmunten tòpics i il·luminen angles morts de la història. Només així es trenca la llei del silenci i el miratge de l’oasi català.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_