A LA LLETRA

Delatar

Si el diccionari Pompeu Fabra (escrit l’any 32, és a dir, abans del 1936) diu de delatar: “portar a coneixement de la justícia un crim o un delicte; descobrir (algú) d’alguna cosa que volia amagar”; en canvi, el senyor Pompeu es mulla quan defineix delator: “que delata, especialment per motius baixos o menyspreables”.

Convertir en delator un subjecte ha estat una tasca constant de la repressió política. Ja durant el poder nazi, incloent-hi els seus mètodes “científics”, fabricar delators era un objectiu, mentre passava a no tindre importància qui o què delatava. El cas era convertir una persona en algú baix o menyspreable.

Delators, tant en temps de guerra com en temps de pau: des de les postguerres fins a l’assentament definitiu del nou estat i més enllà. Grècia conserva gravats en què es pot veure delators amb caputxa assenyalant amb el dit un grup de presoners, tant davant dels nazis com davant dels anglesos que vingueren després. Entre nosaltres, més de mil robatoris (diners, hisendes, cases, dones, fills, etc.) es van cometre mitjançant la delació i l’acusació falses.

I mentre els Beatles publicaven Sgt. Pepper’s Lonely Hearts Club Band, és a dir, fa quatre dies, la brigada politicosocial torturava adolescents fins a terroritzar-los i oferir deixar-los en pau si es convertien en delators. Semblava que no havia passat el temps durant les mobilitzacions i la repressió dels xavals de l’institut Lluís Vives i del poble que s’hi va solidaritzar. Un altre exemple: quan Andreas Baader i Ulrike Meinhof campaven per Alemanya, l’Estat llançà la moda de delatar qualsevol ciutadà sospitós. I ja sabem com són els alemanys: van haver d’aturar la campanya, perquè la gent saturava les comissaries.

Com que ara sembla que tots els models continuen venint dels governs del país germànic, el senyor Felip Puig, conseller d’Interior de la Generalitat de Catalunya, hi ha anat més enllà: una web on es pot delatar. No s’ha vist més vocació en un home tan barroer, i tan aficionat a temptejar la il·legalitat. El desplegament de policia (uniformada i no) el passat mes de maig ha irritat fins i tot membres de la seua pròpia coalició. Com a València, la gent continuava aplaudint els manifestants des dels balcons.

Ací no és Alemanya. La vocació delatora no hi qualla igualment, si més no per una certa hidalguía que ja apareix a les escoles, on els mestres practicants troben el silenci quan demanen noms.

Però es va fent feina: escanyar la gent amb la por, avui una càrrega desmesurada, demà detencions de matinada, provar la denúncia anònima…

No canvia res: la delació sempre estarà contaminada de motius baixos o menyspreables. Ho diu el diccionari, eh?

Comentar Normas

Para poder comentar debes estar registrado en Eskup y haber iniciado sesión

Darse de alta ¿Por qué darse de alta?

Otras noticias

Últimas noticias

Ver todo el día

El tren bioceánico, uno de los ejes de los acuerdos entre China-Perú

Diez convenios están en negociación entre ambos países, socios estratégicos desde 2013

Junqueras se juega su futuro con la alcaldía de Sant Vicenç

Maiol Roger Sant Vicenç dels Horts

El líder de Esquerra Republicana aspira a reeditar en el Ayuntamiento el pacto con CiU e ICV

Los Mossos ordenan quitar las esteladas de los Consistorios

El director general de la policía catalana contacta con los alcaldes que se niegan a retirar la bandera tras la orden judicial

EL PAÍS RECOMIENDA

¿A qué da derechos el carné para sin papeles del PSOE?

José Precedo Madrid

Tres casos explican la diferencia entre no tener documentación o el DNI

El luto como género literario

Aunque la literatura ha distraído el dolor de algunos escritores, para otros el duelo es objeto de su obra

Lo más visto en...

» Top 50


Webs de PRISA

cerrar ventana