L’art de la metamorfosi

La banda de la Marina, Aspencat, reformula amb ‘Inèdit’ el repertori del reeixit ‘Naixen primaveres’

Els components del grup Aspencat.

“La nostra proposta és diferent a les altres, hem aconseguit crear el so Aspencat”, proclamava en Ràdio 9 Kiko Tur, cap visible d’aquesta formació de la Marina, durant la promoció del seu reeixit Naixen primaveres (Autoedició, 2010). Pot sonar presumptuós, però el ben cert és que la seua barreja de hip-hop, reggae, electrònica i dancehall amb pinzellades mediterrànies els feia únics i els situava, juntament amb Orxata Sound System i Rapsodes, en un altre pla dins de l’escena de fusió en valencià. Una visió modernitzada, lúdica i ballable (en el sentit més literal) que, no obstant això, no renunciava (ni renuncia) al vessant combatiu. Aquell disc, malgrat no ser redó, contenia un grapat de cançons incontestables, com ara Mirades (nominada com a millor cançó dels premis Ovidi Montllor) o la sensacional S.O.S. El públic beneí el disc amb 11.000 descàrregues. I el seguiment, ben generós, dels seus directes, no sols al País Valencià, és una altra dada valuosa sobre l’impacte positiu d’Aspencat.

Inèdit

Aspencat

Autoedició, 2012

Assolida la visibilitat, calia preguntar-se quin camí agafaria la inquieta formació. En lloc de traure un àlbum amb cançons noves, Aspencat han sotmés Naixen primaveres a un procés de reformulació sense barreres ni prejudicis, reclamant el suport d’artistes convidats per a fer remescles o, en molts casos, autèntiques reconstruccions. Un canvi de look integral que justifica, juntament amb la inclusió de dos temes nous, el títol d’Inèdit.

El disc s’obri, precisament, amb les pistes realment inèdites, Mirant al cel i El teu crit, èxits potencials, sobretot el segon, una mena d’evolució de la proposta vers una cruesa i una gravetat més destacades. Bons apunts de cara al futur. A continuació, la rara avis del treball, L’Herència, una mena de reggaeton amb llaüt en la versió original que Feliu Ventura, Xavi Sarrià i Borja Penalba porten al seu terreny i converteixen en una cançó ben emotiva de pop d’autor amb traça de futur himne, si no ho és ja. Un embelliment respectuós que, amb matisos, és el que fan Pasqu Selector i Mark Dasousa amb L’últim segon, un tema pausat amb unes boniques línies de piano i uns teclats que no figuren en la cançó primigènia. Amb S.O.S., però, el perill era malbaratar una cançó extraordinària, tanmateix l’aposta de Dasousa en aquest cas és fer la volta a la delicadesa de l’original i endurir el tema amb guitarres distorsionades i ritmes agitats. No evita que enyorem la germana més gran, però tampoc no es pot negar la diana.

Un canvi de look integral justifica, juntament amb la inclusió de dos temes nous, el títol d’Inèdit

La resta del disc és pura convulsió electrònica, bases i ritmes accelerats, com ara Llums, càmera i acció (remescla de Plan B), una quasi irrecognoscible Mirades (remescla de Carles Biano, d’Orxata Sound System), amb un batut sònic que inclou frases en àrab, ritmes com si foren de batucada i efluvis sonors dels moros i cristians. O l’excitant lectura amb influències dubstep de Somnie, que Countryboys allargassa de manera més que profitosa. Una de les millors del paquet. El volum es tanca amb una doble visió de Revolucionari, a càrrec de Chalart58, la primera més acostada a l’original, la segona en clau dub.

El nostre entorn està un poc acostumat a l’autoreciclatge artístic i el perill (ja superat, sembla) era que la proposta passara desapercebuda. Comptat i debatut, però, aquest disc de/amb Aspencat supera la prova com a metamorfosi sònica i com a àlbum independent, una mena de rara transició entre aquell Naixen primaveres i un futur nou disc que, si no defalleix la inspiració i la voluntat exploratòria, alimenta fundades expectatives.

 

Para poder comentar debes estar registrado en Eskup y haber iniciado sesión

Darse de alta ¿Por qué darse de alta?

Otras noticias

IMPRESCINDIBLES

El PP se hunde ante una izquierda plural

Los populares pierden 23 de 55 escaños. Podemos irrumpe como tercera fuerza política y frena a EU pero no a Compromís. El PSPV no se beneficia del descontento social por la gestión del Partido Popular

Lo más visto en...

» Top 50

Webs de PRISA

cerrar ventana