_
_
_
_
_
AGENDA

Epopeia cardíaca

L'espectacle escenifica la partida a l'exili del cor embalsamat de Francesc Macià

Jacinto Antón

No se li pot negar de cap manera a La balada dels històrics anònims ser teatre fet amb el cor.

La balada dels històrics
anònims. Sala Beckett. Alegre
de Dalt, 55, bis, Barcelona. Des
d'avui fins al 24.

No només perquè els seus dos actors i intèrprets viuen des de l’experiència de les seves respectives famílies l’obra sinó perquè estem parlant de... la partida a l’exili del mateix cor embalsamat del president Macià al final de la Guerra Civil!

L’assumpte és rigorosament històric. L’abril de 1939, l’òrgan de Francesc Macià, que s’havia extret del cadàver el desembre de 1933, perquè es conservés com a relíquia del catalanisme, va passar la frontera d’amagat per evitar que caigués en mans de Franco, que ves a saber què n’hauria fet: gent més civilitzada com Lord Kitchener no va dubtar a fer servir el crani del Majdi com a petjapapers...

La curiosa història del cor viatger de Macià l’han portat al teatre en un marc d’una sentida reflexió sobre la memòria històrica Ivan Fox i Anton Tarradellas, que no dubten a qualificar el muntatge d’“epopeia cardíaca”. El primer és descendent d’anarquistes republicans que van combatre el feixisme i el segon, com indica el cognom, és parent del president Josep Tarradellas, el seu nét.

“El cor, en una urna de plom amb formol, s’havia dipositat en uns soterranis sota el Palau de la Generalitat durant la guerra”, explica Anton Tarradellas. “D’aquí se’l va endur quan el meu avi se’n va anar per impedir que l’enxampessin els feixistes”. A l’espectacle, que arriba a la Beckett, “expliquem el sorprenent periple del cor i la història del seu exili, que va acabar el 1979 quan el meu avi el va tornar solemnement al mateix Palau de la Generalitat a la família de Macià, que el va enterrar a la tomba del primer president de la Generalitat republicana al cementiri de Montjuïc”.

Lo que más afecta es lo que sucede más cerca. Para no perderte nada, suscríbete.
Suscríbete

A l’espectacle, dirigit per Julie Annen i estrenat el 2011 a Brussel·les en francès, un home creua la frontera amb la relíquia fent-la passar per un assortiment de formatges! Quan esclata la II Guerra Mundial, l’òrgan viatger anirà a Bèlgica travessant França i Suïssa, i en el camí el seu destí es toparà amb el de molts altres exiliats. “El cor és el fil conductor de l’obra, ens serveix per parlar de la gent anònima que creua la frontera, de Walter Benjamin, dels resistents, de tots els lluitadors contra el feixisme. El conjunt d’històries compon un trencaclosques que és de la nostra memòria col·lectiva”.

L’espectacle, gens irreverent encara que tingui tocs d’humor per alleugerir el dramatisme, inclou anècdotes desconegudes. “La història la conec pel meu pare que em va explicar que el cor era a la seva casa de França en l’exili. Prenem testimonis de gent que coneix els fets de molt a prop”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Jacinto Antón
Redactor de Cultura, colabora con la Cadena Ser y es autor de dos libros que reúnen sus crónicas. Licenciado en Periodismo por la Autónoma de Barcelona y en Interpretación por el Institut del Teatre, trabajó en el Teatre Lliure. Primer Premio Nacional de Periodismo Cultural, protagonizó la serie de documentales de TVE 'El reportero de la historia'.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_