DISSIDÈNCIES

Sant Genet, homosexual i màrtir

Llegir Jean Genet m’ha semblat sempre un exercici d’afirmació de la vida i de la solidaritat. Jean Genet va voler dissenyar-se com l’exemple més acabat de l’individu maleït. I ja ho va aconseguir de menut, quan, sense rubor ni contemplacions, va pelar la casa de la família que l’havia acollit i que l’estimava com si fóra un fill, segons que ens conta el seu biògraf, Edmund White. A més d’un, una acció d’aquesta naturalesa se li fa pròpia d’un individu sense escrúpols, i fins i tot potser ho va ser, particularment durant els anys més sòrdids de la seua adolescència i joventut. Anys de pobresa i desesperança, d’abandó i fam, de vaivens i presons. I, no obstant això, pocs escriptors han denunciat públicament i rotundament la podridura dels poderosos i les injustícies que es perpetren a l’empara de societats propícies a la corrupció i a la desmesura. A Jean Genet, que estava agafat pel bescoll, el van rescatar quan corria el risc de perdre la llibertat per sempre: un grup d’artistes i intel·lectuals, entre els quals hi havia Pablo Picasso, Jean-Paul Sartre i Jean Cocteau. Ho van demanar a la presidència de la República, i sí, ho van aconseguir. D’aleshores ençà, Jean Genet mai més no va tornar a la presó, però mai tampoc no va abandonar la seua actitud crítica, ni la seua posició al costat dels més desvalguts i marginats. Va viatjar als Estats Units per prendre partit pels Panteres Negres i, més avant, es va traslladar a l’Orient Pròxim amb la intenció d’acostar el seu decidit suport als palestins. I tot això, sense deixar d’escriure poemes, novel·les, assajos, obres teatrals, articles i comentaris de premsa. En un moment donat, aquest autor inaudit, malandrí, prostitut homosexual i atracador va ser elevat a un curiós martirologi per Jean-Paul Sartre i va esperar el seu temps per a figurar en les homilies i en les intervencions dels congressos del mitrat Juan Antonio Reig com a individu degenerat o un gai per a l’espant i l’exemple. Certament, llegir Jean Genet és sempre una sorpresa, però definir-lo no sols és un malson, sinó tota una tesi doctoral. Sartre va escriure Saint Genet comedién et martyr; al cap de molts anys i en dies de solemnitats fervoroses i exaltades, un bisbe, després de diagnosticar possibles afeccions i estats de consciència fràgils, el va amuntonar en l’urna de l’homosexualitat.

Jean Genet és sempre una sorpresa, però definir-lo no sols és un malson, sinó tota una tesi doctoral

Vaig conéixer, primerament, una part de la seua obra teatral i, després, algunes de les seues narracions com Notre-Dame des Fleurs i Miracle de la rose, més tard alguns llibres de poemes i, finalment, Quatre hores à Chatila, un testimoni commovedor de la matança que van dur a terme, als barris de refugiats palestins a Beirut, els falangistes libanesos incitats per la il·luminació i l’astúcia de Menahem Begin i Ariel Sharon: “[…] un intent concertat, deliberat, per fer retrocedir la història dels últims anys: els palestins, segons la retòrica de Begin, havien de ser tractats com a terroristes i bèsties bípedes, i no com a éssers humans ni ciutadans potencials”. Genet va escriure aquestes pàgines poques hores després que es cometeren les atrocitats i quan encara no s’havien retirat els cadàvers mutilats dels barris de Sabra i Shatila. Després d’aquest “testimoni políticament contundent i d’una bellesa esglaiadora”, Jean Genet escriuria la seua obra pòstuma Un captif amoureux en 1986.

Para poder comentar debes estar registrado en Eskup y haber iniciado sesión

Darse de alta ¿Por qué darse de alta?

Otras noticias

IMPRESCINDIBLES

El PP se hunde ante una izquierda plural

Los populares pierden 23 de 55 escaños. Podemos irrumpe como tercera fuerza política y frena a EU pero no a Compromís. El PSPV no se beneficia del descontento social por la gestión del Partido Popular

Lo más visto en...

» Top 50

Webs de PRISA

cerrar ventana