_
_
_
_
_
CRÍTIQUES / FOTOGRAFIA
Crítica
Género de opinión que describe, elogia o censura, en todo o en parte, una obra cultural o de entretenimiento. Siempre debe escribirla un experto en la materia

Àlbum d’imatges

‘Més fotoperiodisme’, al CCCB, no defuig la visió intel·lectualitzada de la imatge ‘artística’

Tot i que el muntatge de La maleta mexicana va ser un desastre perquè era impossible veure-hi res, més enllà de paravents de reixat metàl·lic i corrues de gent amuntegada damunt dels minúsculs contactes clavats a les parets, l’exposició dels carrets perduts de Robert Capa, Gerda Taro i David Chim Seymour al MNAC ha estat un èxit. No és corrent que un museu d’art mostri una exposició de fotoperiodisme, gairebé sempre relegat a un segon pla quan es parla de fotografia des d’un punt de vista artístic. Però l’excepcionalitat del tema i dels protagonistes s’ho valia. Els orígens de Magnum es remunten precisament a aquesta aventura de Capa, Taro i Chim a la Guerra Civil espanyola. Morta Taro el 1938, els altres dos reporters més George Rodger i Henri Cartier-Bresson van crear la mítica agència el 1947 i es van repartir la feina de documentar el que passava al món. Capa i Chim moririen uns anys després, en plena feina. Cartier-Bresson no va deixar mai la seva mirada exquisida, però induït per Capa, va optar per triar entre la vida i l’art, i va donar prioritat a la vida. Una elecció que en la majoria de casos —tret de l’excepcional Cartier-Bresson— ha acabat sent la causa que museus i col·leccionistes s’interessessin més per l’altra fotografia, la que neix amb el pictorialisme i creix amb les primeres avantguardes, la nova objectivitat i el surrealisme, no tant fruit de la immediatesa del dia a dia sinó de la distància subliminal.

Però, el fotoperiodisme atrau la gent, i iniciatives com el World Press Photo, organitzat per la Photographic Social Vision i presentat anualment des de fa vuit anys al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, ha batut rècords d’assistència. Per contra, el concurs, també anual, de Photo Press, organitzat per La Caixa, ha deixat de celebrar-se perquè els participants, instats per la visió d’un jurat selecte, han sucumbit perseguint més el premi que no pas reflectint la realitat, pura i dura.

Més fotoperiodisme, que a partir d’avui es pot veure al CCCB, organitzada també pel Photografic Social Vision amb el suport de la Fundació Banc Sabadell, vindica la tasca dels professionals que estan al peu del canó i que sovint tenen molt poques plataformes per publicar el seu treball. Muntada a l’entorn de quatre grans temes actuals (la vida quotidiana d’una dona mutilada per una mina antipersones a l’Àfrica, la Primavera àrab, el món del narcotràfic mexicà des de dins, o els desastres del tsunami del Japó), l’exposició tampoc no defuig la visió intel·lectualitzada pròpia de la fotografia artística en la qual clarament se situen, per exemple, Jordi Bernadó (Lleida, 1966) o Edwuard Burtynsky (Ontario, 1955).

Fins dissabte encara es pot veure l’obra de Jordi Bernadó (Lleida, 1966) a Senda, formada per un conjunt no gaire unitari però, com sempre, amb vistes sorprenents: uns elegants jardins glaçats d’Estocolm o Helsinki, la liquidació de Pares Noels de Les Fonts de Rubí, o la Barcelona insulsa i desangelada del Fòrum junt amb la més d’estar per casa dels suburbis tremendament llatins. Lluny de la ironia i el sarcasme del fotògraf lleidatà, el canadenc Edward Burtynsky (1955) copsa la inquietant bellesa dels desastres ecològics, a la vegada que els denuncia. Amb el títol de L’home i la terra tret de l’autor l’anarquista Elisée Reclus, Burtynsky passeja la seva mirada nítida per l’erosió humana a les immaculades pedreres de marbre de Carrara o del Macael ibèric, els malvats residus de níquel i petroli del seu Ontario natal, l’arabesc aclaparador de les autopistes de Los Angeles, els immensos vaixells desguassats de Bangla Desh o les implacables ciutats dormitori xineses.

Completa aquest ventall fotogràfic la variada col·lecció Margulies, exposada a Foto Colectania i la Fundació Suñol, que repassa bona part del segle XX i que, malgrat absències molt destacades, abraça dels pioners i esplèndids Berencie Abott, Walker Evans i August Sander a l’espectacular posada en escena de la mort a Kabul del 2001, obra de Luc Delahaye, a mig camí entre la foto documental i el pictoralisme més esteticista i pretèrit.

MÉS FOTOPERIODISME
VISA POUR L'IMAGE
CCCB
Montalegre, 5, Barcelona
Fins al 28 de maig

JORDI BERNADÓ
Galeria Senda
Consell de Cent, 337, Barcelona
Fins al 3 de març

EDWARD BURTYNSKY.
L'HOME I LA TERRA
Tecla Sala
Av. Josep Tarradellas, 44
L'Hospitalet de Llobregat
Fins a l'11 de març

LA MORADA DEL HOMBRE
COL·LECCIÓ MARTIN Z. MARGULIES
Fundació Foto Colectania
Julián Romea, 6, D2, Barcelona
Fundació Suñol
Pg. de Gràcia, 98, Barcelona
Fins al 16 de juny

Lo que más afecta es lo que sucede más cerca. Para no perderte nada, suscríbete.
Suscríbete

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_